divendres, 12 de desembre de 2008

DRET A VIURE



Eduardo Verástegui s'ha unit a "Derecho a Vivir". El protagonista de Bella ha volgut gravar un video per explicar els motius de la seva adhesió a la plataforma que vol aconseguir parar la llei de l'avortament liure a Espanya. A continuació incluim una carta del lluitador provida.

Querido/a amigo/a:

Soy Eduardo Verástegui, actor y productor de la película Bella.

Quiero pedirte dos minutos de tu tiempo para escuchar el mensaje que quiero comunicarte a través de un vídeo que he grabado para ti.

Como sabes, yo ya he dado un paso al frente.

Porque quiero hacer todo lo que esté en mi mano para defender la vida de los seres humanos más indefensos: los no nacidos; Porque quiero apoyar a las mujeres que se encuentran con un embarazo inesperado; Porque quiero contribuir a parar el holocausto silenciado del Siglo XXI que es el aborto...

Por todo eso, yo me he unido a Derecho a Vivir, por eso te pido que no pierdas un minuto y:

Reenvíes este vídeo a tus amigos y familiares pinchando en el siguiente enlace:

dimecres, 26 de novembre de 2008

dissabte, 11 d’octubre de 2008

VERASTEGUI I L'AVORTAMENT.



Verastegui assegura que és necessari posar fi a l'avortament i els polítics juguen un paper molt important en aquests tema.

divendres, 3 d’octubre de 2008

FETUS , EMBRIÓ, VIDA HUMANA?



Dura 10 minuts però val la pena.
Aquest metge ha assistit mèdicament l'embaràs i el part de moltes mares. Realment palpa contínuament l'origen i l'evolució de la vida humana.Té molt clar que interrupció de l'embaràs és interrupció de la vida i interrompre voluntàriament la vida és MATAR

diumenge, 3 d’agost de 2008

CARLOTA RUIZ


El testimoni de carlota és impressionant i val la pena. Dura 25 minuts però no te´l perdis.
Nosaltres que ens queixem per res...Ja veuràs com et donarà forces!!!

diumenge, 20 de juliol de 2008

TEMPS PER A LA PARELLA.



Durant les vacances potser tenim més temps per a la lectura, més temps per a la reflexió, més temps per a la parella. És una bona oportunitat per fer plans de millora.
Et proposo un llibre: "MARKETING DE PAREJA"
UNA BONA IDEA !!!

dilluns, 14 de juliol de 2008

JMJ 08 en directe.SYDNEY !!!

LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL ESPANYOLA HA FET UNA WEB I UN BLOC PER SEGUIR EN DIRECTE LA JORNADA DE LA JOVENTUT A SYDNEY.

Fés clic a la imatge.

divendres, 11 de juliol de 2008

VAL LA PENA !!!

Us ofereixo un video fet pel alumnes d'un Institut i és boníssim!!!

Realment fa pensar i val la pena compartir-lo.

diumenge, 15 de juny de 2008

SYDNEY, JMJ 2008


JORNADA MUNDIAL DE LA JOVENTUD A SYDNEY.

ELS JOVES AMB BENET XVI.

DESCARREGA'T EL VIDEO !!!

Educació per la ciutadania.

Està en joc la llibertat de conciència de tots els ciutadans, no sols catòlics, sinó també ateus, musulmans i de qualsevol ideologia. En els textos hi ha un punt de vista de que no existeix un bé objectiu ni una veritat objectiva, sinó que tot depèn dels desitjos i sentiments de les persones o el consens social, o sigui, les coses són bones i dolentes segons hi hagi un consens. Per altre costat, en aquests textos es silencia la dimensió espiritual de la persona. L'últim punt és el de la ideologia de gènere, que considera que tot ser humà neix sexualmente neutre, perquè home i dona són construccions culturals. En aquesta corrent també tenen un programa per fomentar l'homosexualidad, l'avortament, l'eutanasia i la clonació i entenen que la familia tradicional s'ha de enderrocar perquè consideren que és una eina d'opressió.

S'hauria de dir clarament als pares el que hi ha dins dels decrets.

dissabte, 14 de juny de 2008

ZONIFICACIÓ ESCOLAR

Mares i pares d’escoles públiques i concertades, demanen que com a França, a Catalunya se suprimeixi la zonificació escolar .
"La zonificació és un dels principals problemes que ens trobem els pares per a escollir amb llibertat l'escola dels nostres fills". La zonificació discrimina per raó del domicili, crea guetos (en alguns barris suposa que la població immigrant superi en alguns col•legis el 80%, creant moltes dificultats per a la seva integració) i obliga a les famílies a "delinquir" (canvis de padró, etc.), només per poder portar els seus fills a l'escola que han escollit.
L'experiència de França ha estat molt negativa, i per això el nou govern vol suprimir la zonificació, amb el suport majoritari de les famílies. Seria absurd a Catalunya que el Govern vulgui repetir els errors de França, amb el problema afegit de que la Generalitat posa la zonificació i el domicili com si fós un criteri absolut, per sobre dels drets fonamentals dels pares i mares.

dimecres, 11 de juny de 2008

El dret a escollir escola

"Aturem aquesta L.E.C: una llei contra la llibertat".


manifestació 9-6-08
FES CLIC A LA IMATGE.

Una representació de pares i mares d'escola pública, concertada, d'educació especial, de batxillerat nocturn, de famílies nombroses, inmigrants i d'educació diferenciada han dirigit al Conseller d'Educació, Ernest Maragall, el manifest de la Plataforma Dret a Escollir, avalat amb més de vint mil signatures, a on es reclama "un pacte social d'educació que respecti el dret dels pares a escollir l'escola dels seus fills, fet amb el consens de tots els sectors implicats". Per als representants de la Plataforma Dret a Escollir l'avantprojecte de llei d'educació de Catalunya ha trencat el consens aconseguit amb el Pacte Nacional d'Educació, i ha imposat un model d'escola única que impideix el pluralisme necesari per a poder escollir entre diferents opcions educatives.

dilluns, 9 de juny de 2008

EpC


Què hi ha al darrere de tot?
El títol queda molt maco, però i els contiguts?

L'educació és dels pares



L'educació és dels pares.

LA LOE



Avui he recordat la manifestació que vaig anar a Madrid.Això no s'oblida i jo no ho oblidaré mai.Demà parlaré de la manifestació a Barcelona, que és com la de Madrid però amb petit.

divendres, 6 de juny de 2008

EL PRESERVATIU

Per què fracassa el preservatiu?
T'ofereixo un escrit que et pot ser molt útil per reflexionar i pensar.

dijous, 5 de juny de 2008

SIDA

UNA CARTA DEL PUNT

Escola Laica

El Punt, (5.XI.2007)


Alguns laïcistes només admeten un sistema únic d’ensenyament, laic i obligatori. Fins i tot ja comencen a demanar que, a fi de privar-los de qualsevol tipus d’educació moral, cal sostreure als pares l’educació dels seus fills, i deixar-la en mans de l’Estat. Això té un nom: totalitarisme marxista. Ja va ser escrit per Orwell en Un món feliç i practicat pels països comunistes amb resultats ben coneguts. Substituir els pares pel Gran Germà, és la millor manera de privar els futurs ciutadans de llibertat i imbuir-los la ideologia dels que manen perquè puguin perpetuar-se en el poder.

No volen que els pares influeixin ideològicament en els fills, però sí que ho faci l’Estat mitjançant la ideologia del laïcisme. Con partidaris de l’educació per la ciutadania, però no sembla que ho siguin gaire de l’apartat 3r de l’article 26 de la Declaració dels Drets Humans, que diu: “Els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d’educació que haurà de donar-se als fills”.

Tampoc del 27 de la nostra Constitució, que els garanteix el dret d’educar-los segons les seves conviccions morals i religioses.


F. Gómez (Girona)

PER PENSAR

dimarts, 3 de juny de 2008

225.429 al.legacions a la LEC

Barcelona, 2 de juny de 2008

Pares i mares d’escoles concertades presenten 225.429 al·legacions a l’Avantprojecte de Llei d’Educació de Catalunya
Per la llibertat d’ensenyament, el pluralisme, el dret dels pares a escollir escola, la gratuïtat i la igualtat d’oportunitats

divendres, 23 de maig de 2008

divendres, 2 de maig de 2008

CADA PERSONA, COLORS D'UN MÓN


Prou penes,prou plors,

a escampar somriures,

a sembrar flors,

per alegrar vides.


Hem de donar una mica més.

dijous, 1 de maig de 2008

LA TEVA EMPREMTA

Ensenyaràs a volar, però no volaran el teu vol. Ensenyaràs a somniar, però no somniaran el teu somni. Ensenyaràs a viure, però no viuran la teva vida. Però, a cada vol, a cada vida, a cada somni, perdurarà sempre l'empremta del camí ensenyat.

Teresa de calcuta.

PER PENSAR






"Molt diner i poca educació, és la pitjor combinació".




Valentín Moragas Roger.

SÍ A LA VIDA

"Si avui tu existeixes és perque la teva mare va dir sí a la vida"

dimarts, 29 d’abril de 2008

CRIDA-LA BEN FORT.


"Mare!- Crída-la ben fort.- T'escolta, et veu potser en perill " Com a bona Mare mai no et deixarà.

Ho has provat alguna vegada?

dimecres, 23 d’abril de 2008

LA MILLOR ROSA

Amb plastilina, un paper i un pot de iogurt.
És la rosa més bonica que m'han regalat avui, potser eren els ulls de la meva filla petita i la pilleria amb que me la donava. Amb el seu somriure ja ho ha dit tot.
No és el valor, sinó l'amor.

dimarts, 22 d’abril de 2008

LA ROSA


Qui no vol una rosa per Sant Jordi?


Tothom vol una rosa, però les roses tenen espines. Com la vida, que és bella, però plena d'espines, amb moltes espines a vegades, però hem de mirar la part bella de la rosa i enamorar-nos !!

L'enamorat, et regala la rosa, però tapa les espines. I, l' enamorada l'agafa sense mirar-les.


Això és l'amor i l'Amor a la vida.

LA MODA

La meva filla, molt més entesa en el tema que jo, diu que abans de parlar, un s'ha d'informar. Ara ella s'està informant, reflexionant...Després em passarà la informació i tindrem una posta en comú i potser no ens entendrem, però segur que l'experiència serà bona tan per ella com per mi.

Per a mi la moda ha de ser totalment personal. Ha de reflectir l'estil de la persona, el seu pensament, els seus valors més profunds. Quantes vegades veus a una persona disfressada sense armonia, sense pau interior ni exterior. Sembla que no tingui ni cap ni peus, o sembla una gran persona, i després veus que és una marera d'intentar semblar el que un no és, o aparentar el que no té.
Quan una persona està contenta amb si mateixa té el seu propi estil i la seva mirada lliga amb el seu somriure, amb el seu parlar, amb la seva gesticulació, amb la seva manera de comportar-se i amb el seu vestir. És tot el conjunt !!
Una persona és elegant en sí mateixa, i no sols en el vestir. No t'has trobat mai una persona atractiva però lletja "com un pecat"? O gent vestida amb pasta però amb una mirada que repugna? Jo prefereixo trobar-me amb la primera.

dilluns, 21 d’abril de 2008

SABER DEMANAR PERDÓ

FER LES PAUS.


Què costa això!


Però si no ho faig llavors no em sé perdonar a mi mateixa i això és insoportable.
Estar enfadat amb un mateix és un pes molt gran.No aguanto gaires minuts enfadada, sobretot si m'he enfadat amb la persona estimada. És un dolor tan enorme que donaria el que fos perquè l'enuig no fos realitat.
Potser aquell dia m'ha anat molt bé la feina, la compra, les amigues...però si m'he enfadat he de demanar perdò quan abans i res no té valor ni sentit si no faig les paus.

diumenge, 20 d’abril de 2008

BENET XVI




MOLTES FELICITATS I ENDAVANT PARE.RESO PER TU JA QUE SENSE DÉU ÉS IMPOSSIBLE TIRAR ENDAVANT LA TEVA MISSIÓ.
HEM DE SUMAR DÉU+2+2…

UN JOVE QUE PROMET

Hola, us mostro un video on surt un jove que potser serà politicament incorrecte. PROMET!!!


JA QUE VE SANT JORDI, UN POEMA !

Ets dolça però ets enègica
Lluites en guerres però dónes pau.
A vegades parles,
a vegades calles,
a vegades penses en un instant.
Ets la bandera que volteja
des d’un pal ben enlairat.
Ets el sòl que l’apuntala
quan el vent bufa enfadat.
Ets el foc que dóna vida
en una llar en el fred hivern.
Ets el sol que escalfa el dia
durant l’estiu florit i verd.
A tu et pertoca l’alegria
en un dia tant gran,
ja que la dónes sempre
amb un amor gegant.

...............................

Aquest poema el vaig dedicar fa uns quants anys a una amiga. Ara veig que tinc moltes persones al meu voltant dolces, que s’obliden del seu jo per fer feliços als altres, que saben baixar del “burro”amb tota facilitat i generositat, no per manca de caràcter, sino perque tenen un caràcter ben reforçat.
Al principi (quan era joveneta) pensava que eren un xic bledes, amb poca empenta, que tant els hi era una cosa com l’altra, ja que mai volien tenir la raó. Després vaig veure que no es blincaven ni un xic quan es tocava algun tema fonamental, que eren gent de principis.
Vaig entendre que tenien el caràcter tant ben format, que sabien dominar-lo amb un somriure, amb un gest de pau i que moltes vegades els que no saben baixar del “burro” és per manca de caràcter, per feblesa, per donar massa importància a coses que no les tenen i no tenen caràcter, en canvi, per defensar les idees vertaderament importants. “No són ni dolces, ni són enèrgiques, no lluiten en guerres ni donen pau, ni callen, sols parlen i poques vegades pensen en els altres”.




UNITS PER LA VIDA


T’invito a adherir-te al manifest d’aquest bloc “Mujeres ante el aborto”. Moltes persones ja s’hi han adherit, no voldràs quedar enrere, oi? Jo ja ho he fet avui i és un moment ! No val a dir que no tinc temps.

EL VALOR D'UN SOMRIURE


Un dia estava especialment trista i sola. No ha de ser així, però aquell dia ho era.
Una persona va passar pel meu costat i em va somriure. Aquell somriure el recordaré tota la vida, perque sense dir res em va dir moltes coses. Em va dir que no estava sola, que m’acompanyava, que volia ajudar-me, que mirés als altres i sortís de mi mateixa i que m’encomanava. La pau de Déu em va arribar i em va traspassar l’ànima. Sí, em va fer més bé que mil paraules, doncs no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar.
Moltes vegades les persones somriuen per bona educació o amb tota la bona voluntat del món et somriuen per ajudar-te, per alegrar-te, però no totes aconsegueixen fer-te tocar la pau del cel, sols les que la tenen, ja que ningú dóna del que no té.

EL SILENCI


“El fruit del silenci és l’oració, el fruit de l’oració és la fe, el fruit de la fe és l’amor, el fruit de l’amor és el servei i el fruit del servei és la pau”


Teresa de Calcuta.


En aquest món de sorolls i de presses que n’és de difícil tot això !!!, però que bé si ho intentessin de veritat, començant per mi que sempre tinc pressa.
A partir d’ara m’hi esforçaré més. A veure tu si t’animes que mica en mica s’omple la pica.

POEMA A JOAN PAU II


Un bes de mel
voltant la creu.
Agafes fort
el gran Tresor.
Mà ferma als peus
dels grans anhels,
fas un petó
al bell dolor.
I l’altra mà
vol refermar
el teu desig
de ser el bon Crist.
Amb ulls petits
llences un crit
ben ple d’Amor
a tots els cors.
I tot mirant el teu Sant Crist
com penja mort donat-ho tot
et veig a tu: Joan Pau II,
ben ple de Déu, ben ple de Creu.
El teu esperit travessa el món,
Karol Wojtila, Joan Pau II.

Concepció.

ESTIMAR LA CREU


La gent fuig de la creu, no vol saber res de la creu. És llei de vida, ja se sap.
Joan Pau II va estimar la creu fins a l’últim instant i va ser feliç.
Tu ets feliç odiant la creu si la tens al costat?
Reflexiona tot mirant a Joan Pau.

LA NENA DEL MELIC


Un dia una mare em va dir tota horroritzada que la seva filla de setze anys va haver de marxar corrents d’una festa, ja que un nen la perseguia amb males intencions. La nena va córrer molt i molt (espantada, molt espantada) i el nen també corria molt i molt, però no la va atrapar. La nena va poder arribar a casa seva, però amb un espant molt gros.
-”Què s’ha cregut!”, diu la mare, “avui en dia els nois ja no són com abans!!”
Jo vaig pensar, i li intento dir, que les noies tampoc i que les mares moltes vegades són les culpables.
-”ai nena, quines cuixes més maques que tens…és ara que les has de lluir!. Si jo pugués…si ara jo tornés a ser jove…Ai nena quin tipet més bonic que tens, aprofita’t-hi ara que ets jove, sembles una model de les que surten a la tele, si jo tingués la teva edat…
I les mares moltes vegades són les primeres de comprar (o deixar comprar) quatre drapets per la nena i la nena acaba ensenyant la panxa, les calcetes, els sostenidors, etc. i jo suposo que si ho ensenyen és perque algú s’ho miri, no? i bé, les mares són tontes, ja que si volen que les filles ensenyin molt, és perque algú s’ho miri molt, i si no han rumiat això és que encara són més “tontes”del que em pensava, i amb tanta tonteria així va el món.
Tinc una filla operada de la panxa dues vegades amb dues cicatrius, i una mare em va dir: Oh, pobreta, no podrà ensenyar la panxa!! Jo vaig dir que no, però té una cara i un somriure que en fa prou i de sobres.

JO DÓNO LLIBERTAT ALS MEUS FILLS


Això diuen molts pares i mares, però aquesta llibertat moltes vegades no l’acabo d’entendre. M’explicaré amb exemples:
-”Sí, no dic al meu fill que no pugui ser cristià, però que esculli ell quan sigui més gran i jo no m’hi oposaré. El deixo en llibertat”
Mentre, donen molts iogurts al nen (mirant bé que no hagin caducat una hora abans), li donen vacunes, fruita, moltes coses “enriquecidas en calcio”, el banyen amb el millor sabó i la millor colònia, després vinga pomades, el vesteixen de marca perque pugui gatejar pel terra, el fan dormir amb un matalàs de làtex àloe vera, etc, etc,etc. Evidenment, no han preguntat al nen si vol tot això,ho han fet perque volen donar el millor al seu fill i ell encara no té la capacitat d’escollir. Bé.
El que em sap molt greu és que cada vegada que un alumne/a meu/a (nen o nena,que ningú s’enfadi) s’ha volgut batejar, ha tingut una vertadera oposició per part dels seus pares. El deixen escollir en moltes (masses) coses -què vols reiet meu per sopar? patates, macarrons, sopa de “pitufos”…-A cap edat ja tenen l’ordinador amb internet a l’habitació, TV, mp3, mp4, mp5…Els pares no vigilen gaire perque “el meu fill és molt responsable i ja sap que li convé o no”, però batejar-se, anar a la catequesi, fer la primera comunió. NO!!
Ho fan realment per deixar escollir al fill o perque els fa mal a la consciència remenar tots aquests temes? No queda gaire clar, oi?
Jo vaig batejar als meus fills al cap d’una setmana, no sols perque sóc políticament incorrecta, sino perque no estic de pamplines i dono als meus fills tot el que crec que és bo per a mi i evidenment per a ells. Mai he preguntat a un fill meu si vol menjar de petit o que esculli ell quan sigui gran, perque tinc molt clar que allò és necessari i si espero gaire…ja no hi serem a temps!! Ja serà mort i enterrat.

TOTHOM ÉS CONFESSA

A la pel.lu, a la tele, amb la veïna, pel carrer amb el mòbil… Sí, continuament sento confessions de les intimitats més miserables, públicament i sense vergonya.
I jo em
pregunto, amb aquestes confessions els arriba la pau a l’ànima?
Jo he provat una confessió secreta, individual, cara a Déu i no cara als homes, a través del mossèn, que fa de pare, mestre i guia,i sento la mà de Déu que em diu, els teus pecats et són perdonats,veste’n en pau. I ja no cal que ho expliqui a la tele o a la veïna, els meus pecats són “esborrats”!!!

DIVORCI EXPRESS


Tinc un cotxe molt petit que es diu ATOS. Li vaig regalar al meu marit fa7 o 8 anys o 9
i vaig trigar cinc anys a pagar-lo. Jo vaig signar un compromís i durant cinc anys vaig
ser conscient d’aquest compromís. Ara , encara pobret el cuido molt bé: pago el segur, li
poso gasolina,l’impost municipal, les revisions,etc,etc.Per l’Estat el meu matrimoni val
menys que un ATOS. Si ara deixés plantat al meu marit, em tornés a casar (amb ell) i al
cap de tres mesos me’n cansés, segons l’Estat és igual. El meu matrimoni val menys que
un ATOS?Però jo, que sóc políticament incorrecta, no faig cas al que permet l’Estat.
Amb el meu home fa 17 anys que tinc un contracte, li faig petonets, intento sorprendre’l
cada dia, riem junts, mengem junts, dormim junts, etc,etc.

BONA PASQUA


Un dia un nen va anar a una festa. Va menjar tot el que va voler,va celebrar la festa, s’ho va passar bomba.
Però aquest nen no sabia per a qui era la festa, no va felicitar a ningú, no va intentar donar cap alegria al protagonista de la festa, cap sorpresa, cap regal.
Després de menjar molt i passar-ho molt bé va marxar.
Això és el que passa cada any per Pasqua. La gent menja una gran mona, fa una gran festa, un gran àpat, però no té en compte al protagonista.
No siguis desagraït. Jesús va morir i ressuscitar per tu. Tu, què fas per Ell?

ET DESITJO BONA PASQUA!!!

LA MORT


Un dia em moriré i tu també!!
No t’agrada el que dic? Doncs és veritat !!!
Fa dos o tres anys, un grup d’exalumnes em vam fer una entrevista. Jo estava fent classe a l’aula d’informàtica (també aula multiús). Allí em van fer l’entrevista. També hi havia una mestra treballant en un ordinador que evidentment ho va sentir tot.
Em van fer moltes preguntes. La mestra treballava (i escoltava),però no deia res. En una pregunta no se’n va poder estar.
-Senyoreta, com li agradaria morir?
-Doncs més igual, però si pot ser de sobte no, vull adonar-me d’aquest moment únic a la vida.
La mestra es dispara i diu:
-Tu realment vols adonar-te’n de la mort? No t’agradaria morir de cop? Ho dius de veritat?
-Vull saborejar aquest fet únic a la vida. No m’agradaria que em passés per alt un moment tant important i que no es tornarà a repetir.
-Mai havia sentit a ningú que digués això.

QUAN ERA PETITA


Quan era petita i feia un favor a un altre, la gent em deia: “gràcies maca, que Déu t’ho pagui amb un bon noi i forces fills”.
Ara, que tinc un bon noi i forçes fills, sembla una maledicció.
Jo, obedient als consells que em donaven,sento la benedicció. Sóc una privilegiada, no tothom pot dir el que dic, ni sentir el que sento, perque no tothom té un bon noi i forces fills.

AVORTAMENT


La tragèdia de l’avortament


Els Sants Innocents del nostre temps


Realment sembla una mica bèstia tot això, però és la crua realitat.
Si jo ara hagués d’avortar a algun dels meus fills, a quin liquidaria?
A la Laura que va ser la primera neta? A la Cristina , que va néixer com una nina? A en Joan Pau, el primer vailet? A en Xavier, carinyós i devertit? A la Míriam que avui fa sis anys?
Realment a tota la gent que em va aconsellar que fes alguna cosa per no tenir tants fills, ara ho entendrien tot això, i si no ho entenen que ho preguntin a qualsevol d’ells. Aviso: TOTS estan agraïts pel do de la vida i ens donen les gràcies.

ELS FILLS, MOTOR DE LA VIDA


Tinc cinc fills. Què seria de mi si no en tingués cap? sols un? sols dos?
Podria anar més al gimnàs, de viatge, a fer el cafè…és a dir, el que fa tothom per no pensar gaire i omplir les hores , no tenir la “depre”… però com que sóc políticament incorrecta, tinc cinc fills i em passen les hores que “no veas”!! i faig un piló de coses que no hagués dit mai, ni jo ni tu ni ningú. Potser estaria escarxofada mirant el “culebrón” de la tele i esperant l’hora d’anar al gimnàs (no dic que anar al gimnàs estigui malament) però no és el meu fort pedalar tota l’estona mirant el cul del de davant.
De moment, com que encara sóc jove perquè estic envoltada de criatures, no he preguntat els preus del gimnàs, ja que no paro en tot el dia i em mantenen en forma.
SÓN EL MOTOR DE LA MEVA VIDA !!! I EL MARIT TAMBÉ, EH?

SÓC MARE


Sóc mare de família nombrosa.Tinc cinc fills, 44 anys i treballo de mestra.
No sóc políticament correcta, ja que els fills no estan de moda, donar classes de religió tampoc, ser catòlica practicant tampoc, estimar al marit per sempre tampoc, etc,etc,etc.
N’estic molt orgullosa de tot això, perque és fruit de les meves conviccions més profundes.
No faig el que fa tothom ja que tothom ho fa. Ja sé que aquest seria el camí fàcil, però no seria feliç. Això seria renunciar a la veu de la meva consciència.
Procuro formar-me i informar-me. No val a creure tot el que diuen els diaris, la tele,etc. Moltes vegades això és un safareix i prou.

Hola a tots.

Avui començo aquest bloc personal. Espero poder-lo actualitzar sovint.

Fins aviat.

Concepció.