dimarts, 29 d’abril de 2008

CRIDA-LA BEN FORT.


"Mare!- Crída-la ben fort.- T'escolta, et veu potser en perill " Com a bona Mare mai no et deixarà.

Ho has provat alguna vegada?

dimecres, 23 d’abril de 2008

LA MILLOR ROSA

Amb plastilina, un paper i un pot de iogurt.
És la rosa més bonica que m'han regalat avui, potser eren els ulls de la meva filla petita i la pilleria amb que me la donava. Amb el seu somriure ja ho ha dit tot.
No és el valor, sinó l'amor.

dimarts, 22 d’abril de 2008

LA ROSA


Qui no vol una rosa per Sant Jordi?


Tothom vol una rosa, però les roses tenen espines. Com la vida, que és bella, però plena d'espines, amb moltes espines a vegades, però hem de mirar la part bella de la rosa i enamorar-nos !!

L'enamorat, et regala la rosa, però tapa les espines. I, l' enamorada l'agafa sense mirar-les.


Això és l'amor i l'Amor a la vida.

LA MODA

La meva filla, molt més entesa en el tema que jo, diu que abans de parlar, un s'ha d'informar. Ara ella s'està informant, reflexionant...Després em passarà la informació i tindrem una posta en comú i potser no ens entendrem, però segur que l'experiència serà bona tan per ella com per mi.

Per a mi la moda ha de ser totalment personal. Ha de reflectir l'estil de la persona, el seu pensament, els seus valors més profunds. Quantes vegades veus a una persona disfressada sense armonia, sense pau interior ni exterior. Sembla que no tingui ni cap ni peus, o sembla una gran persona, i després veus que és una marera d'intentar semblar el que un no és, o aparentar el que no té.
Quan una persona està contenta amb si mateixa té el seu propi estil i la seva mirada lliga amb el seu somriure, amb el seu parlar, amb la seva gesticulació, amb la seva manera de comportar-se i amb el seu vestir. És tot el conjunt !!
Una persona és elegant en sí mateixa, i no sols en el vestir. No t'has trobat mai una persona atractiva però lletja "com un pecat"? O gent vestida amb pasta però amb una mirada que repugna? Jo prefereixo trobar-me amb la primera.

dilluns, 21 d’abril de 2008

SABER DEMANAR PERDÓ

FER LES PAUS.


Què costa això!


Però si no ho faig llavors no em sé perdonar a mi mateixa i això és insoportable.
Estar enfadat amb un mateix és un pes molt gran.No aguanto gaires minuts enfadada, sobretot si m'he enfadat amb la persona estimada. És un dolor tan enorme que donaria el que fos perquè l'enuig no fos realitat.
Potser aquell dia m'ha anat molt bé la feina, la compra, les amigues...però si m'he enfadat he de demanar perdò quan abans i res no té valor ni sentit si no faig les paus.

diumenge, 20 d’abril de 2008

BENET XVI




MOLTES FELICITATS I ENDAVANT PARE.RESO PER TU JA QUE SENSE DÉU ÉS IMPOSSIBLE TIRAR ENDAVANT LA TEVA MISSIÓ.
HEM DE SUMAR DÉU+2+2…

UN JOVE QUE PROMET

Hola, us mostro un video on surt un jove que potser serà politicament incorrecte. PROMET!!!


JA QUE VE SANT JORDI, UN POEMA !

Ets dolça però ets enègica
Lluites en guerres però dónes pau.
A vegades parles,
a vegades calles,
a vegades penses en un instant.
Ets la bandera que volteja
des d’un pal ben enlairat.
Ets el sòl que l’apuntala
quan el vent bufa enfadat.
Ets el foc que dóna vida
en una llar en el fred hivern.
Ets el sol que escalfa el dia
durant l’estiu florit i verd.
A tu et pertoca l’alegria
en un dia tant gran,
ja que la dónes sempre
amb un amor gegant.

...............................

Aquest poema el vaig dedicar fa uns quants anys a una amiga. Ara veig que tinc moltes persones al meu voltant dolces, que s’obliden del seu jo per fer feliços als altres, que saben baixar del “burro”amb tota facilitat i generositat, no per manca de caràcter, sino perque tenen un caràcter ben reforçat.
Al principi (quan era joveneta) pensava que eren un xic bledes, amb poca empenta, que tant els hi era una cosa com l’altra, ja que mai volien tenir la raó. Després vaig veure que no es blincaven ni un xic quan es tocava algun tema fonamental, que eren gent de principis.
Vaig entendre que tenien el caràcter tant ben format, que sabien dominar-lo amb un somriure, amb un gest de pau i que moltes vegades els que no saben baixar del “burro” és per manca de caràcter, per feblesa, per donar massa importància a coses que no les tenen i no tenen caràcter, en canvi, per defensar les idees vertaderament importants. “No són ni dolces, ni són enèrgiques, no lluiten en guerres ni donen pau, ni callen, sols parlen i poques vegades pensen en els altres”.




UNITS PER LA VIDA


T’invito a adherir-te al manifest d’aquest bloc “Mujeres ante el aborto”. Moltes persones ja s’hi han adherit, no voldràs quedar enrere, oi? Jo ja ho he fet avui i és un moment ! No val a dir que no tinc temps.

EL VALOR D'UN SOMRIURE


Un dia estava especialment trista i sola. No ha de ser així, però aquell dia ho era.
Una persona va passar pel meu costat i em va somriure. Aquell somriure el recordaré tota la vida, perque sense dir res em va dir moltes coses. Em va dir que no estava sola, que m’acompanyava, que volia ajudar-me, que mirés als altres i sortís de mi mateixa i que m’encomanava. La pau de Déu em va arribar i em va traspassar l’ànima. Sí, em va fer més bé que mil paraules, doncs no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar.
Moltes vegades les persones somriuen per bona educació o amb tota la bona voluntat del món et somriuen per ajudar-te, per alegrar-te, però no totes aconsegueixen fer-te tocar la pau del cel, sols les que la tenen, ja que ningú dóna del que no té.

EL SILENCI


“El fruit del silenci és l’oració, el fruit de l’oració és la fe, el fruit de la fe és l’amor, el fruit de l’amor és el servei i el fruit del servei és la pau”


Teresa de Calcuta.


En aquest món de sorolls i de presses que n’és de difícil tot això !!!, però que bé si ho intentessin de veritat, començant per mi que sempre tinc pressa.
A partir d’ara m’hi esforçaré més. A veure tu si t’animes que mica en mica s’omple la pica.

POEMA A JOAN PAU II


Un bes de mel
voltant la creu.
Agafes fort
el gran Tresor.
Mà ferma als peus
dels grans anhels,
fas un petó
al bell dolor.
I l’altra mà
vol refermar
el teu desig
de ser el bon Crist.
Amb ulls petits
llences un crit
ben ple d’Amor
a tots els cors.
I tot mirant el teu Sant Crist
com penja mort donat-ho tot
et veig a tu: Joan Pau II,
ben ple de Déu, ben ple de Creu.
El teu esperit travessa el món,
Karol Wojtila, Joan Pau II.

Concepció.

ESTIMAR LA CREU


La gent fuig de la creu, no vol saber res de la creu. És llei de vida, ja se sap.
Joan Pau II va estimar la creu fins a l’últim instant i va ser feliç.
Tu ets feliç odiant la creu si la tens al costat?
Reflexiona tot mirant a Joan Pau.

LA NENA DEL MELIC


Un dia una mare em va dir tota horroritzada que la seva filla de setze anys va haver de marxar corrents d’una festa, ja que un nen la perseguia amb males intencions. La nena va córrer molt i molt (espantada, molt espantada) i el nen també corria molt i molt, però no la va atrapar. La nena va poder arribar a casa seva, però amb un espant molt gros.
-”Què s’ha cregut!”, diu la mare, “avui en dia els nois ja no són com abans!!”
Jo vaig pensar, i li intento dir, que les noies tampoc i que les mares moltes vegades són les culpables.
-”ai nena, quines cuixes més maques que tens…és ara que les has de lluir!. Si jo pugués…si ara jo tornés a ser jove…Ai nena quin tipet més bonic que tens, aprofita’t-hi ara que ets jove, sembles una model de les que surten a la tele, si jo tingués la teva edat…
I les mares moltes vegades són les primeres de comprar (o deixar comprar) quatre drapets per la nena i la nena acaba ensenyant la panxa, les calcetes, els sostenidors, etc. i jo suposo que si ho ensenyen és perque algú s’ho miri, no? i bé, les mares són tontes, ja que si volen que les filles ensenyin molt, és perque algú s’ho miri molt, i si no han rumiat això és que encara són més “tontes”del que em pensava, i amb tanta tonteria així va el món.
Tinc una filla operada de la panxa dues vegades amb dues cicatrius, i una mare em va dir: Oh, pobreta, no podrà ensenyar la panxa!! Jo vaig dir que no, però té una cara i un somriure que en fa prou i de sobres.

JO DÓNO LLIBERTAT ALS MEUS FILLS


Això diuen molts pares i mares, però aquesta llibertat moltes vegades no l’acabo d’entendre. M’explicaré amb exemples:
-”Sí, no dic al meu fill que no pugui ser cristià, però que esculli ell quan sigui més gran i jo no m’hi oposaré. El deixo en llibertat”
Mentre, donen molts iogurts al nen (mirant bé que no hagin caducat una hora abans), li donen vacunes, fruita, moltes coses “enriquecidas en calcio”, el banyen amb el millor sabó i la millor colònia, després vinga pomades, el vesteixen de marca perque pugui gatejar pel terra, el fan dormir amb un matalàs de làtex àloe vera, etc, etc,etc. Evidenment, no han preguntat al nen si vol tot això,ho han fet perque volen donar el millor al seu fill i ell encara no té la capacitat d’escollir. Bé.
El que em sap molt greu és que cada vegada que un alumne/a meu/a (nen o nena,que ningú s’enfadi) s’ha volgut batejar, ha tingut una vertadera oposició per part dels seus pares. El deixen escollir en moltes (masses) coses -què vols reiet meu per sopar? patates, macarrons, sopa de “pitufos”…-A cap edat ja tenen l’ordinador amb internet a l’habitació, TV, mp3, mp4, mp5…Els pares no vigilen gaire perque “el meu fill és molt responsable i ja sap que li convé o no”, però batejar-se, anar a la catequesi, fer la primera comunió. NO!!
Ho fan realment per deixar escollir al fill o perque els fa mal a la consciència remenar tots aquests temes? No queda gaire clar, oi?
Jo vaig batejar als meus fills al cap d’una setmana, no sols perque sóc políticament incorrecta, sino perque no estic de pamplines i dono als meus fills tot el que crec que és bo per a mi i evidenment per a ells. Mai he preguntat a un fill meu si vol menjar de petit o que esculli ell quan sigui gran, perque tinc molt clar que allò és necessari i si espero gaire…ja no hi serem a temps!! Ja serà mort i enterrat.

TOTHOM ÉS CONFESSA

A la pel.lu, a la tele, amb la veïna, pel carrer amb el mòbil… Sí, continuament sento confessions de les intimitats més miserables, públicament i sense vergonya.
I jo em
pregunto, amb aquestes confessions els arriba la pau a l’ànima?
Jo he provat una confessió secreta, individual, cara a Déu i no cara als homes, a través del mossèn, que fa de pare, mestre i guia,i sento la mà de Déu que em diu, els teus pecats et són perdonats,veste’n en pau. I ja no cal que ho expliqui a la tele o a la veïna, els meus pecats són “esborrats”!!!

DIVORCI EXPRESS


Tinc un cotxe molt petit que es diu ATOS. Li vaig regalar al meu marit fa7 o 8 anys o 9
i vaig trigar cinc anys a pagar-lo. Jo vaig signar un compromís i durant cinc anys vaig
ser conscient d’aquest compromís. Ara , encara pobret el cuido molt bé: pago el segur, li
poso gasolina,l’impost municipal, les revisions,etc,etc.Per l’Estat el meu matrimoni val
menys que un ATOS. Si ara deixés plantat al meu marit, em tornés a casar (amb ell) i al
cap de tres mesos me’n cansés, segons l’Estat és igual. El meu matrimoni val menys que
un ATOS?Però jo, que sóc políticament incorrecta, no faig cas al que permet l’Estat.
Amb el meu home fa 17 anys que tinc un contracte, li faig petonets, intento sorprendre’l
cada dia, riem junts, mengem junts, dormim junts, etc,etc.

BONA PASQUA


Un dia un nen va anar a una festa. Va menjar tot el que va voler,va celebrar la festa, s’ho va passar bomba.
Però aquest nen no sabia per a qui era la festa, no va felicitar a ningú, no va intentar donar cap alegria al protagonista de la festa, cap sorpresa, cap regal.
Després de menjar molt i passar-ho molt bé va marxar.
Això és el que passa cada any per Pasqua. La gent menja una gran mona, fa una gran festa, un gran àpat, però no té en compte al protagonista.
No siguis desagraït. Jesús va morir i ressuscitar per tu. Tu, què fas per Ell?

ET DESITJO BONA PASQUA!!!

LA MORT


Un dia em moriré i tu també!!
No t’agrada el que dic? Doncs és veritat !!!
Fa dos o tres anys, un grup d’exalumnes em vam fer una entrevista. Jo estava fent classe a l’aula d’informàtica (també aula multiús). Allí em van fer l’entrevista. També hi havia una mestra treballant en un ordinador que evidentment ho va sentir tot.
Em van fer moltes preguntes. La mestra treballava (i escoltava),però no deia res. En una pregunta no se’n va poder estar.
-Senyoreta, com li agradaria morir?
-Doncs més igual, però si pot ser de sobte no, vull adonar-me d’aquest moment únic a la vida.
La mestra es dispara i diu:
-Tu realment vols adonar-te’n de la mort? No t’agradaria morir de cop? Ho dius de veritat?
-Vull saborejar aquest fet únic a la vida. No m’agradaria que em passés per alt un moment tant important i que no es tornarà a repetir.
-Mai havia sentit a ningú que digués això.

QUAN ERA PETITA


Quan era petita i feia un favor a un altre, la gent em deia: “gràcies maca, que Déu t’ho pagui amb un bon noi i forces fills”.
Ara, que tinc un bon noi i forçes fills, sembla una maledicció.
Jo, obedient als consells que em donaven,sento la benedicció. Sóc una privilegiada, no tothom pot dir el que dic, ni sentir el que sento, perque no tothom té un bon noi i forces fills.

AVORTAMENT


La tragèdia de l’avortament


Els Sants Innocents del nostre temps


Realment sembla una mica bèstia tot això, però és la crua realitat.
Si jo ara hagués d’avortar a algun dels meus fills, a quin liquidaria?
A la Laura que va ser la primera neta? A la Cristina , que va néixer com una nina? A en Joan Pau, el primer vailet? A en Xavier, carinyós i devertit? A la Míriam que avui fa sis anys?
Realment a tota la gent que em va aconsellar que fes alguna cosa per no tenir tants fills, ara ho entendrien tot això, i si no ho entenen que ho preguntin a qualsevol d’ells. Aviso: TOTS estan agraïts pel do de la vida i ens donen les gràcies.

ELS FILLS, MOTOR DE LA VIDA


Tinc cinc fills. Què seria de mi si no en tingués cap? sols un? sols dos?
Podria anar més al gimnàs, de viatge, a fer el cafè…és a dir, el que fa tothom per no pensar gaire i omplir les hores , no tenir la “depre”… però com que sóc políticament incorrecta, tinc cinc fills i em passen les hores que “no veas”!! i faig un piló de coses que no hagués dit mai, ni jo ni tu ni ningú. Potser estaria escarxofada mirant el “culebrón” de la tele i esperant l’hora d’anar al gimnàs (no dic que anar al gimnàs estigui malament) però no és el meu fort pedalar tota l’estona mirant el cul del de davant.
De moment, com que encara sóc jove perquè estic envoltada de criatures, no he preguntat els preus del gimnàs, ja que no paro en tot el dia i em mantenen en forma.
SÓN EL MOTOR DE LA MEVA VIDA !!! I EL MARIT TAMBÉ, EH?

SÓC MARE


Sóc mare de família nombrosa.Tinc cinc fills, 44 anys i treballo de mestra.
No sóc políticament correcta, ja que els fills no estan de moda, donar classes de religió tampoc, ser catòlica practicant tampoc, estimar al marit per sempre tampoc, etc,etc,etc.
N’estic molt orgullosa de tot això, perque és fruit de les meves conviccions més profundes.
No faig el que fa tothom ja que tothom ho fa. Ja sé que aquest seria el camí fàcil, però no seria feliç. Això seria renunciar a la veu de la meva consciència.
Procuro formar-me i informar-me. No val a creure tot el que diuen els diaris, la tele,etc. Moltes vegades això és un safareix i prou.

Hola a tots.

Avui començo aquest bloc personal. Espero poder-lo actualitzar sovint.

Fins aviat.

Concepció.