dilluns, 21 de desembre de 2009

FELIÇ NADAL !


El Nadal; una festa que se celebra en gairebé totes parts; també en llocs on gairebé no es coneix Crist. Per a molts —i causa tristesa—, es limita a una ocasió de fer i rebre regals, de prendre’s uns dies de descans, o, senzillament, de passar més temps en família. Els qui hem rebut el do de la fe, coneixem el veritable significat d’aquesta celebració: cada Nadal ha de ser per a nosaltres un nou encontre especial amb Déu, deixar que la seva llum i la seva gràcia entrin fins al fons de la nostra ànima.

FELIÇ NADAL A TOTHOM!

dimarts, 6 d’octubre de 2009

Que els meus pares no se separin

Aquesta és una de les pregàries espontànies que fan els infants en els grups de catequesi, i que més vegades he escoltat en els darrers anys. Pregària repetida moltes i moltes vegades que expressa potser la preocupació i el temor més important per als infants.
Ho escric perquè l'evangeli d'aquest diumenge ens parla sobre el matrimoni i sobre el divorci.
Certament que el divorci és un fet molt difícil per reflexionar-hi amb serenor, perquè ha representat una experiència traumàtica de trencament d'un compromís, d'un projecte de vida en comú, d'una família constituïda... que, es dissimuli o no, ha deixat marca i, sovint, ferida.
Quan l'Església, seguint el Senyor, conscient del que significa el compromís matrimonial, sagrament, proclama la fidelitat permanent en el matrimoni i, per això, no al divorci, hem d'escoltar algunes veus que ens titllen de "passats de moda", de "no estar al dia", de "retrògrades" i, fins i tot, de "no ser compassius amb les debilitats humanes".
Avui, malgrat totes les veus, cal insistir precisament en la necessitat de la fidelitat al compromís matrimonial, voluntat de Déu, i que és la millor manera de realitzar-se, ser feliç amb l'altre i estimar els fills.
Per justificar el divorci, sovint es recorda que Jesús va manifestar la voluntat de Déu pel que fa al matrimoni perquè va viure fa 2000 anys i en una cultura concreta, però que, si visqués ara, no diria el mateix.
Cal dir que la societat en temps de Jesús era molt semblant a la nostra en aquesta qüestió, ja que el divorci hi era reconegut, i els homes es podien separar de les seves dones amb molts pocs tràmits, només un certificat de repudi.
És en aquesta societat "de fàcil divorci" a on Jesús proclama: "Està autoritzat legalment, està ben vist... però no és la voluntat de Déu. No és el desig de Déu sobre el matrimoni, la unió entre home i dona".
I la voluntat de Déu ­cal dir-ho amb tota claredat i força­ és la millor proposta per a la realització de cada persona. Jesús ho explicà subratllant que no hi ha res a separar perquè, pel compromís matrimonial, hom deixa de ser un per esdevenir amb l'altre "una sola carn". I la carn unida no es pot esqueixar. Quan passa, hi ha sofriment, ferida, dolor...
Per a nosaltres, en el matrimoni, allò que és important no és el que està permès legalment o socialment acceptat, o el que facin molts, sinó EL QUE DÉU VOL, QUE ÉS EL QUE MÉS ENS CONVÉ.
És possible la fidelitat matrimonial? La majoria de matrimonis ens dieu: "Sí". I quants de vosaltres després de 20, 25, 50, 60... anys ens manifesteu amb la vida que no només és possible, sinó que sou feliços. I certament heu experimentat i viviu "QUE DÉU HA ESTAT I ESTÀ UNINT EL VOSTRE AMOR".

Francesc Pardo i Artigas-Bisbe de Girona

divendres, 25 de setembre de 2009

Les infidelitats sempre acaben malament

22/09/2009 José María Contreras
"Els casats no han d’explicar sentiments a persones de l’altre sexe".
Tinc 28 anys, vaig conèixer un home casat, fa uns 9 meses. Treballem junts. Al principi ens portàvem bé. Vam anar a prendre una canya i tot de cop i volta va canviar. Ens trobem per segona vegada. Després vam començar a sortir, avui fa 5 mesos que estem junts. Però ell està casat des de fa 8 anys. Em porta a casa a la sortida del treball, em truca per telèfon tot el temps, esmorzem junts cada matí, és un home molt bo. Ell diu que em vol molt i que no ho va buscar, però es va enamorar de mi. Intentem de compartir tot entre nosaltres. El problema és que la seva dona està embarassada. Ell em diu que si les coses fossin diferents, estaria amb mi, però no vol fer mal a la seva ni al seu fill, i tampoc vol que ho deixem. Jo l’estimo, estic segura que és l’home de la meva vida, també sé que el que faig està malament, però alhora sento que no el vull perdre. No sé si alguna vegada podrem estar junts. No sé què fer.
Entenc perfectament els seus sentiments i, probablement, també els de l’home del qual vostè s’ha enamorat. Dit això, li diré que està vostè en un dels moments clau de la seva vida. El que m’explica no és la primera vegada que ho sento i sempre ha acabat malament. Sé que, en aquestes circumstàncies, aïllar-se dels sentiments és molt difícil i fer el que un ha de fer potser més, però si no es deixa guiar pel cap, s’està jugant la seva felicitat, la del seu company de treball i la de la família d’aquest. Senzillament, aquest senyor del que vostè s’ha enamorat està sent infidel a la seva dona i vostè està ajudant-lo. Sé que això és molt fort, però és el que està passant. Una persona casada ha de procurar no comptar sentiments a persones de l’altre sexe, perquè de fer-ho està posant en perill el seu matrimoni i el compromís que ha adquirit. I també caldria dir que algú que deixa que una persona casada li expliqui coses íntimes està posant en perill la fidelitat de l’altre als seus compromisos. Això que li dic es pot mirar com vostè vulgui, però al final el que està passant és que un matrimoni està a punt de trencar-se. Com que no s’ha estat prudent, cada vegada costa més deixar anar amarres per part dels dos, però és el que s’ha de fer. I si per això cal canviar de feina, s’ha de fer. No es pot ajudar a viure una injustícia ni a ser infidel a ningú. Parli clar amb aquest home, deixi de sortir a esmorzar amb ell. Si de debò el voleu, digueu-li que el que ha de fer és voler la seva dona i dedicar-se a ella. I que això li serveixi per tenir precaucions a l’hora de “tontejar” amb dones. Em diu que vostè està fent-ho malament i li ho confirmo. Així és, però encara pot canviar d’actitud i fer-ho bé, encara que costi. Podeu evitar molt dolor futur i, a més, una traïció. Vostè veurà, però el que m’explica és molt seriós.
(*) José María Contreras és expert en orientació familia

dissabte, 19 de setembre de 2009

Frases de Benet XVI a l’agost


"També vosaltres voleu anar-vos-en? Aquesta provocació ressona inquietant en el cor de cadascú i espera que li donem una resposta. Jesús no es conforma amb una unió superficial i formal, no en t é prou amb l’adhesió entusiasmada dels inicis... Cal unir-nos durant tota la vida a la seva ment i al seu cor" (23 agost).

"Seguir-lo [a Crist] omple el cor d'alegria i dóna un sentit complet a la nostra existència, però comporta dificultats i renúncies, perquè ben sovint serà necessari anar contracorrent" (23 agost).

dimecres, 16 de setembre de 2009

Com passarem a l'història?


"La qüestió de l’avortament és el gran cavall de batalla del nostre temps, com abans ho va ser l’esclavitud. Arribarà el dia en que els nostres fills, en contemplar des de la talaia de la distància l’erm de la mortalitat sobre el qual la nostra època va fundar la seva ordre social, s’avergonyeixin de la seva genealogia, s’avergonyeixin de portar en la seva sang el llegat de generacions inhumanes ".


Retall d'un diari.

dimarts, 8 de setembre de 2009

JMJ



Les noves tecnologies també protagonitzaran la Jornada Mundial de la Joventut Madrid 2011. Per ara, quan falten poc més de 700 dies, la JMJ ja ha desembarcat a Internet. Gairebé 150.000 pàgines parlen d’ella.

Madrid 2.011 ja té milers de seguidors en xarxes com Facebook, tuenti i Xt3. A les xarxes socials s’uneix la pàgina web oficial de l’esdeveniment, que per ara només recull les últimes notícies relacionades amb la JMJ i proporciona gran quantitat de material per a aprofundir.

Al costat de la web oficial, han nascut desenes de blocs que recullen tot el que es publica sobre l’esdeveniment. Però a més de ser un punt d’informació, aquests blocs són un lloc d’unió entre joves i no tan joves que assistiran a la Jornada Mundial de la Joventut.

Tot un desplegament de pàgines web, blocs i xarxes socials per a preparar la gran trobada amb Benet XVI a Espanya.

dimecres, 19 d’agost de 2009

Mossens de Girona denuncien pressions per celebrar matrimonis de conveniència

El Bisbat de Girona ha assegurat que hi ha sacerdots de la diòcesi que han rebut amenaces per part d’immigrants sense papers que intentaven casar-se per l'Església de manera fraudulenta per poder obtenir així els papers de residència. La majoria d’aquests són estrangers, sobretot de procedència índia, que pretenen casar-se amb una núvia de lloguer. Segons el secretari de la cúria diocesana de Girona, Josep Ramírez, cada mes es detecten casos d’aquest tipus en els que la suposada parella tria parròquies petites per poder casar i en els que el nuvi presenta la partida de bateig falsificada. Mn. Ramírez ha assegurat que quan el sacerdot detecta l’engany recomana als nuvis que primer celebrin el casament pel civil i que després tornin a casar-se per l'Església. El secretari ha lamentat, en declaracions a la Cadena Ser, que aquestes parelles no es prenguin bé les recomanacions i que en alguns casos hagin arribat a amenaçar els rectors ja acusats de racistes. El Bisbat ja ha denunciat aquests casos a les forces de seguretat. Precisament s’ha conegut que la Policia Nacional de Girona investiga uns 60 matrimonis sospitosos, inscrits en el Registre Civil de la demarcació, per ser, teòricament il·legals. La majoria dels homes registrats són indis i pakistanesos, i haurien pagat fins a 6.000 euros per casar-se amb una dona que els proporcionés la residència comunitària de forma immediata.
Europa Press elmundo.es Barcelona

dilluns, 17 d’agost de 2009

Sobre la manera de vestir

Mentre a França es discuteix si cal erradicar el burka en l’espai públic, a Barcelona es debat si s’ha de prohibir anar en banyador pel carrer. Tapar tot o exhibir gairebé tot són les dues postures extremistes, i ambdues provoquen el debat sobre si cal excloure determinades indumentàries en l’espai públic. A Barcelona ha estat Jordi Clos, president dels hotelers de la ciutat, qui s’ha queixat de l’ambient que impera a dues de les principals zones turístiques de la capital catalana: les Rambles i la Barceloneta, zona portuària propera a les platges. Clos va reclamar obertament que "es prohibeixi que la gent vagi en banyador per la Rambla", perquè rebaixa l’ambient de la zona. Clos, que va a obrir un hotel de la seva pròpia cadena a les Rambles, declara a La Vanguardia que la proliferació de gent en banyador i sense samarreta degrada la imatge de Barcelona com a marca. "L'incivisme ha augmentat a la ciutat en els darrers anys", assegura el hoteler, preocupat pel seu negoci. Perquè el descuit personal, per comoditat o afany exhibicionista, ha acabat deteriorant la zona turística, que "ha estat envaïda per gent en banyador, per llauners, per prostitutes" ... quan "fa cinc anys no era així". De fet, en algunes localitats de gran afluència turística com Sitges, s’han aprovat normes de "bones pràctiques" que exclouen anar sense samarreta o en vestit de bany pel carrer. Però no cal anar a la Barceloneta per a notar aquest deteriorament en la vestimenta estiuenca al carrer. Més que res sembla que es van esborrant les diferències en la manera de vestir segons els àmbits, com si ja no es fes distinció entre la casa i el carrer, la platja i la ciutat. Només l’àmbit del treball resisteix, perquè aquí està en joc la imatge de l’empresa. En alguns casos aquest descuit és pura comoditat. En altres es detecta un estudiat afany de cridar l’atenció, no ja amb l’elegància, sinó amb els atributs més evidents.

dilluns, 10 d’agost de 2009

MIRACLES TU TINDRÀS, SI CREUS AMB FE

Diuen que la fe pot moure muntanyes. I per què no es mouen "les muntanyes", homes i dones de poca fe?

dissabte, 8 d’agost de 2009

Carta de sta. Mònica a una mare cristiana

Estimada amiga:
Pateixes perquè el teu fill, al que vas educar en la fe cristiana, ha deixat de practicar i s’ha apartat de Déu. A més, com ja no és un nen, no fa cas de les teves advertències. Fins i tot s’enfada quan t’atreveixes a dir-li que no està bé el que fa. Com saps, a mi em va passar el mateix amb el meu fill Agustí. Per això et comprenc molt bé i puc donar-te algun consell. Aquest és el motiu de la meva carta. No vaig a dir res que no sàpigues. Al contrari, el que vull recordar-te ho saps molt bé, perquè el Senyor ha insistit en això una i altra vegada, i tots els sants li han fet ressò: la pregària és omnipotent! És el que jo vaig fer: resar, demanar, insistir, oferir per la salvació del meu fill oracions i sacrificis. Déu em va fer esperar, perquè el que val costa. Però ja coneixes el final. L’Agustí va deixar per fi la mala vida que portava, es va convertir i va ser un gran sant. El teu fill també pot ser-ho! Mira, potser penses que tu ets l’única persona interessada en que el teu fill canviï. En això t’equivoques. Recordes la paràbola del Bon Pastor? Deixa les 99 ovelles al cleda i es va a buscar la que s’havia perdut. Jesús no es queda "esperant" a que el teu fill torni a la fe. Jesús està molt més interessat que tu a la salvació de la seva ànima - va morir a la Creu per ell-, i no el deixa ni un instant. Encara que no ho vegis, fa l'impossible per a que torni. I la seva Mare, que és també Mare del teu fill, està esperant rebre’l de nou en els seus braços. A tu et demanen que segueixis resant amb fe. No oblidis que pots convertir en pregària tot el que fas. El teu treball i fins i tot el teu descans, oferts a Déu per amor, són oració. A més, al llarg del dia, tindràs, com tothom, les teves petites contrarietats. Ofereix-les a Déu i es convertiran en oració. Fes també algun sacrifici voluntari pel teu fill. No em refereixo a coses rares, sinó a petites mortificacions que ningú veu, però que tenen molt valor davant Déu. Puc posar algun exemple que ara em ve al cap: no menjar entre hores, ser amable amb els altres i somriure quan estiguis cansada, privar-te de comprar alguna cosa que t’agrada, però que no és necessària. En fi, a tu te’n passaran pel cap moltes altres. I confia! Hi ha unes paraules del Senyor, que trobaràs en l’evangeli de Sant Marc, que et poden omplir de confiança: «Per tant us dic: tot el que demaneu en la pregària, Creieu que ja ho vareu rebre i se us concedirà». Què més et pot dir perquè confiïs en Ell? Per últim, no t’impacientis. Voldries que el teu fill canviés ja, avui mateix. Però Déu té els seus temps i els seus camins. Un dia tornarà a la casa del Pare. I tu ho veuràs. Tal vegada sigui en aquesta vida, que dura uns anys, o en la qual jo estic, que és per a tota l’eternitat, però ho veuràs, i la teva alegria serà immensa. Ah, i si et sembla (o algú et diu) que la situació del teu fill "ja no té remei", no facis cas. Hi ha un pobre desgraciat que també està entestat a desanimar-te: el diable. Però recorda que és el «pare de la mentida». Res no és impossible per a Déu! Pots estar segura que també jo em sento molt unida a tu i que demano a Déu pel teu fill. Amb tot l’afecte, t’envia un petó des del Cel teva germana:
Mònica

Font:http://www.sontushijos.org

dijous, 6 d’agost de 2009

Montserrat



Estem en crisi. Potser voldries fer alguna escapada però no tens diners!
Vés a Montserrat! Segur que la teva butxaca hi arriba.

dilluns, 3 d’agost de 2009

Va perdre tota la seva família però no va perdre la fe

Teresina Ramírez va perdre tota la seva família però no va perdre la fe .
En un accident de trànsit van morir el seu marit, els seus cinc fills i diversos familiars La vida li va canviar totalment el passat 15 de juny al ser l’única supervivent d’un accident de trànsit en el qual va perdre el seu marit, els seus cinc fills, el seu sogre i tres cunyades. Poc després d’aquesta tragèdia, ha conservat la seva enteresa i els seus desitjos de continuar vivint. Una fortalesa que ve de dalt. Una fe que va transmetre sempre als seus: "Aquesta fe i l’amor a Maria ho tinc des que era molt petita", va dir en un diàleg amb ZENIT. Una peregrinació que va arribar a l’eternitat. La família Ortiz Ramírez vivia al municipi de la Cella, població situada a Colòmbia.Aprofitant la temporada de vacances, havien planejat una peregrinació a una localitat anomenada Buga, ubicada a la regió del “Valle del Cauca”, a prop del mar Pacífic colombià, on està situat un dels santuaris més importants d’aquest país: el del Senyor dels Miracles . Diego, l’espòs de Teresina li havia promès l’any passat visitar amb la seva família el lloc, conegut també com el "miracle de Buga", per pagar una promesa. Al viatge es van unir el pare de Diego i tres de les seves germanes. Eren dotze els pelegrins, (incloent-hi el conductor, qui també va morir) els qui van sortir a les 6:15 de la tarda en un petit bus que van decidir llogar. Tenien pensat arribar a Buga a la matinada del dia següent. A mig camí, el bus va ensopegar amb un arbre i va caure a un barranc que donava al Riu Cauca, el segon riu més gran de Colòmbia. Teresina va aconseguir sortir del vehicle i va quedar atrapada per les pedres del barranc a les que es va sostenir fortament. "Qui va quedar viu?", Preguntava la dona. Ningú li responia. En aquell moment es va adonar que havia estat l’única supervivent de l’accident. Era tal la foscor que no aconseguia veure les restes del vehicle. Només sentia el corrent del cabalós riu que se’l va endur immediatament. A l’escoltar la força de les aigües del Cauca es preguntava "em llenço”?, Total no sé nedar i així me’n vaig amb els meus éssers estimats ...". Va confessar, en diàleg amb ZENIT que a vegades desitjava que la piqués una serp per a no viure la resta de la seva vida amb la pena d’haver perdut a tota la seva família. Però després, va entrar a la realitat. Va pensar en la Mare de Déu, i va decidir dialogar amb Ella fins esperar que algú l’aconseguís rescatar: "Maria, si tu em vas deixar aquí després de tenir un marit i cinc fills, Tu ja em diràs per què em necessites", li va dir a la Verge . Sostinguda amb les pedres de barranc, enmig d’una forta pluja, Teresina va romandre durant quatre hores, esperant ser rescatada. Cada vegada que escoltava sorolls donava crits d’auxili. Confessa que van ser quatre hores les que va estar allà on va aprofitar per mirar cap al passat, agrair a Déu per la família que havia tingut i per veure que com a mare i esposa no tenia remordiments. Així Teresina va aconseguir veure una llum i va descobrir la sortida del barranc. Per allà va pujar per demanar ajuda a uns treballadors que es trobaven a la carretera. Minuts després van arribar les ambulàncies i la policia per començar la recerca i el rescat dels cossos sense vida dels seus familiars.
El sepeli comú dels éssers estimats de Teresina, es va realitzar tres dies després de l’accident. Van assistir desenes de milers de persones de la Cella i dels seus voltants. L’eucaristia va ser celebrada pel bisbe de la diòcesi de Sonsón-Rionegro, monsenyor Ricardo Tobón, que va dir en la seva homilia que els membres d’aquesta família "anaven a un santuari amb el cor ple de gratitud. Estaven en comunicació amb Déu i així van acabar la seva peregrinació en una trobada amb Ell ".
Ara té una família que l’espera al cel. Teresina assegura que la fe en Déu i l’amor a Maria Auxiliadora és el que cada dia l’omple de forces per afrontar la absència del seu marit i dels seus fills. També l’amor que sempre va rebre i va lliurar a la seva família durant aquests 18 anys de matrimoni.

Testimonis de coratge

La mexicana Mayra Sandoval va rebutjar avortar el seu fill i va donar la seva vida perquè naixés.

dissabte, 1 d’agost de 2009

Així és el logotip de la JMJ 2011



Pretén simbolitzar la M de Madrid i la M de Maria, a més d'evocar a una joventut que s'uneix.
El logotip inclou una creu, que fa encara més visible el tema de la JMJ, "arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe".
Segons el seu autor, amb els colors taronja, vermell i groc es transmet la calidesa d'Espanya, i la calidesa de l'amor de Déu.

divendres, 31 de juliol de 2009

DRET A LA VIDA? DRET A LA MORT?


Hola a tots.
Us copio una carta d'una amiga publicada en un diari. També us animo a escriure cartes, etc. recolzant la família, la vida... als mitjans de comunicació. Poc a poc podem fer molt bé.
Ànims!



DRET A LA VIDA? DRET A LA MORT?

Davant el debat de la llei de l’avortament que el nostre govern vol aprovar, em dirigeixo a totes aquelles persones que la recolzen, siguin metges, pares i adolescents. Malgrat els arguments que justifiquen, voldria dir als metges , que la seva tasca és “salvar” la vida, no treure-la; també els pares que de manera voluntària engendren una vida, han de ser conscients que si avorten maten el seu propi fill, que és molt més que una vida, és una persona humana que porta la mateixa sang, i és innocent i indefens; i a les adolescents, que estan desgraciant el seu futur.
Al·leguen malformacions o malalties del fetus, que sota capa de que no pateixi, és millor matar-lo (així de dur). Conec molts casos en que els metges han aconsellat a la mare avortar perquè, asseguraven que el fill/a naixeria malformat. Aquestes mares, malgrat la pena, han volgut tirar endavant el seu embaràs i gràcies a Déu el fill/a ha nascut perfecte i sa.
Malauradament les dones que avorten no estan mai més tranquil·les ni contentes; els ofega el pes de la mort que han causat al seu fill.

Irene Montasell Gel

Girona.

dissabte, 25 de juliol de 2009

divendres, 24 de juliol de 2009

Menys fills, més mascotes

«No s’ha de donar als gossos el pa destinat als fills» (Mc. 7,27). Aquesta frase de la Sagrada Escriptura ve a la ment en considerar la trista inversió que s’està donant en la nostra societat: menys fills i més mascotes. A les mateixes persones a qui sembla una despesa molt forta tenir un fill més, no els sembla massa gastar en certs «luxes» per a la seva mascota. Així, cada vegada més s’ofereixen serveis més complets per a animals, com calçat per la pluja, impermeables, banys especials, restaurants, cementiris, etc. En els llocs on aquesta mentalitat va trobar més arrels, ja existeixen «psicòlegs» per combatre el «estrés» de l’animalet, «instituts» per aprimar, mares perquè no es quedin sols, etc. Al mateix temps, s’està consolidant una mentalitat que considera els nens més com una càrrega que com una benedicció de Déu el que, en la seva expressió extrema, fa que es prefereixi la mascota al fill. És més que una metàfora, ja que de veritat assenyala com els animals s’han convertit en un ~ membre més de la família ". Un tret distintiu d'Europa, on el gos és un substitut "dels fills» (El Mercuri, 3-6-00). A tal punt arriba aquesta trista tendència que, en alguns casos de divorci, la custòdia dels fills es resol amb menys discussions i menys passió que la de la mascota ... Aquí hi ha, en realitat, un greu desequilibri. Ningú no nega que la companyia de certs animals bonics i d’aspecte agradable ajuda al desenvolupament espiritual de l’home, especialment en una època en què estem envoltats de tantes coses lletges i artificials. Però d’aquí a donar a aquestes mascotes el que devem als nostres fills hi ha un abisme. Com bé assenyalava el Prof Plinio Correa de Oliveira «els animals que Déu va fer per a la convivència amb l'home són precisament aquells en què la rudesa natural està vetllada per aparences belles o fins esplèndides. Ocells de plomes brillants o cant harmoniós, gats d’actituds elegant i cabell sedós, gossos de d’aspecte imponent, peixos que despleguen vels graciosos a la placidesa dels seus aquaris. Són ells factors de bellesa, distracció i repòs en la nostra existència diària. «És perquè Déu respecta la noblesa de l’home que, en els animals destinats a la seva convivència, va voler vetllar amb aquestes aparences magnífiques la rudesa natural a tot ésser no espiritual. Notòriament són aquestes criatures com flors del regne animal, fetes per la nostra llar com les flors del regne vegetal. I segons les regles d’una bona tradició, hi ha formes ordenades perquè un home apreciï les belles flors i convisqui amb els bells animals, sense passar de la justa mesura, dedicant a aquests éssers un afecte o concedint-los una intimitat que només a les criatures humanes s’ha de donar. «Els animals poden, per tant, tenir el seu lloc en una sensibilitat cristiana ben formada. Però hi ha límits. No s’ha de donar als gossos el pa destinat als fills (Mc. 7, 27) adverteix nostre Senyor, ni donar perles als porcs (at. 7,6). És el que fa qui, portat per un desequilibrat sentimentalisme de fons igualitari, concedeix als animals afecte i intimitats que l’ordre de la Providència va reservar per a les relacions entre éssers humans ». Autor: Acció Família

divendres, 17 de juliol de 2009

LA VIDA CONQUESTA L'ESPAI

L'organització provida CatholicVote.org ha anunciat el llançament d'un nou anunci davant la violència de l'avortament.

Astronautes de la NASA protagonitzen el nou spot.

dimecres, 15 de juliol de 2009

“Porta sobre el pit el sant escapulari”


“Porta sobre el pit el sant escapulari”
Porta sobre el pit el sant escapulari del Carme. ―Poques devocions ―n’hi ha moltes, de devocions marianes, i molt bones― són tan arrelades entre els fidels, i tenen tantes benediccions dels Sants Pares. ―A més, és tan maternal aquest privilegi sabatí!
(Camí, 500).

diumenge, 12 de juliol de 2009

Viure les vacances

Veure l’estiu només com un moment de relax és injust.
El banyador, les ulleres de sol, una novel·la d’intriga, una revista de mots encreuats, una mica de roba (no gaire), desodorant, colònia ... Tot entra a la maleta, abans de sortir, per fi, de vacances. Existeix el perill de viure el temps d’estiu com si Déu no existís, com si la fe cristiana fos només per als dies ordinaris, per al treball, quan els familiars, amics i coneguts claven els seus ulls en nosaltres i segueixen cadascun dels nostres moviments . Les vacances, pensen alguns, es viuen per oblidar deures pesants, responsabilitats difícils, normes opriments. Fins i tot hi ha persones que obliden o volen oblidar a Déu. Busquen fer "vacances de Déu", o, fins i tot, enviem a Déu "de vacances" per poder gaudir uns dies segons el que desitgen a cada moment. El cristià, però, no es pot prendre vacances dels seus compromisos espirituals. Pensar en l’estiu com una mena de temps sense llei, on un es permet pel·lícules, balls o begudes que poden ser perilloses, és simplement no entendre el tresor tan estupend que portem entre mans. No és just arriscar a perdre, en uns dies, l’amistat amb Déu que anomenem "estat de gràcia". La vida cristiana, no ho oblidem, és el tresor més gran que Déu ens ha donat. Implica viure segons les benaurances, pensar en els altres, ajudar els pobres, ser fidels als compromisos familiars i socials. L’estiu no pot ser un parèntesi, un moment en que deixem volar els instints a on ens portin.
Recordem també que la mort no avisa, i no és de psicòtics estar preparats a la trobada amb el Senyor. I els dons que Déu ens ha donat (salut, alegria, optimisme, energies físiques i espirituals) no són per ser guardats durant les setmanes de descans: també ens poden demanar compte del que haguem fet o deixat de fer amb ells aquests dies a els que algun se sent amb més ganes de acariciar els llençols que de dedicar-se a ajudar a la família en les petites coses de cada dia (també a l’estiu). Quan disposem de més temps lliure, quan els moments de descans són abundants, podem dedicar amb més serenitat a tantes activitats que embelleixen el cor, que ens acosten a Déu. El Papa Joan Pau II ens ho deia en les seves paraules del diumenge 6 de juliol de 2003, quan expressava el seu desig que "sigui profitós el descans estiuenc per créixer espiritualment". Anar una estona a una església o al cementiri més proper per pregar, sense presses, sense rellotges. Passejar els ulls a les plantes amb les que Déu ens permet abocats a la seva imaginació inesgotable... Mil oportunitats ens permeten reflexionar sobre tantes coses importants: la nostra família, les nostres amistats, els nostres somnis més profunds, potser encara irrealitzable ... A Ell el convidem, el primer, a viure uns dies d’emocions i de descans, aquests dies de vacances ?. Un descans que serà etern i feliç, si acollim el seu amor, quan ens truqui, un dia qualsevol, en el treball o, per sorpresa, en un dia de vacances viscudes, esperem, entre els seus braços de Pare bo.

Retalls extrets de Catholic.net

dijous, 9 de juliol de 2009

Vídeos a la carta

Els problemes dels nens molt prematurs
Parlem de la problemàtica dels nens i les nenes que neixen molt prematurs amb Núria Piqué, mare d'un nen prematur; Carme Serradell, antropòloga i pediatra, i Anna Martín, neonatòloga de l'Hospital Sant Joan de Déu.

FA UN ANY




Dijous, festa de la Mare de Déu del Carme, farà un any que el sant Pare Benet XVI em nomenà bisbe de Girona.
És molt difícil d'obrir el cor i explicitar els sentiments que vaig viure i que visc. Se'm confiava una gran família de germans i germanes, deixebles del Senyor com jo, perquè en nom seu l'estimés donant la vida cada dia, perquè li deixés les paraules, el rostre, el cor, les mans, els peus, tota la meva persona, perquè ell us pogués estimar, parlar, conduir, acompanyar, guarir, comunicar-vos la Bona Nova que hi ha salvació per a tots, en siguem o no conscients, i oferir-vos els seus dons, la seva gràcia. L'Església em demanava que fes de pont entre el Crist gloriós i les persones concretes i les comunitats, perquè hi pogués haver comunicació.
Por, dubtes, consciència de les meves limitacions i febleses, constatació de la grandesa de la missió confiada i de les meves pobreses. Per això molts dies, com Pere, responc a la pregunta del Senyor: "M'estimes?": "Vós ho sabeu tot, Senyor, vós sabeu com us estimo". I Pere ho afirmava conscient de la seva valentia de paraula i de les seves negacions de fet.
He comptat certament amb l'ajuda dels preveres; sense ells, seria impossible fer present i actuant el Crist en la vostra vida. Són diferents, però s'estimen i s'ajuden, i han estat i són per a mi els germans entranyables. M'han acollit, m'ajuden amb el seu propi ministeri. Els he estimat de veritat i, cada cop més, els estimo i els valoro, des dels qui tinc més a prop, primers col·laboradors en el govern pastoral del bisbat, fins al prevere que cada setmana fa molts quilòmetres per atendre set, vuit, nou parròquies petites, allunyades de la capital i de les viles. A tots els agraeixo sincerament el seu treball i la seva estimació. Queda molta feina per fer, certament, però si estem en comunió afectiva i efectiva, l'assumirem amb joia, pau i esperança, i la bona llavor sembrada, sovint amb llàgrimes als ulls, fructificarà.
Als religiosos i religioses, també els dono gràcies per l'acolliment i per la disponibilitat a col·laborar en la pastoral diocesana. Sovint he repetit que, en aquests moments, respectant tots els accents i carismes, ens cal sumar totes les forces per ajudar tothom, infants, adolescents, joves, adults, grans, a trobar-se personalment amb el Crist, perquè puguin viure gaudint amb la Bona Notícia de la salvació, que es pot experimentar a cada etapa de la vida.
Als laics, homes i dones, nois i noies, infants. M'he volgut fer proper a tots vosaltres, perquè sou els meus pares i mares, germans i germanes, fills, néts... sou la meva estimada família, i tot allò que us afecta, siguin joies, dolors, desesperances, foscors, preocupacions... m'afecta a mi. Cada dia prego per tots, pels qui sou fidels i testimonis de la fe, puntals de les parròquies i serveis pastorals, pels pares i avis que eduquen en la fe els fills i néts; i alhora pels qui s'han allunyat de la fe, dubten, o s'han sentit escandalitzats per les nostres febleses. Pregar és una manera d'estimar i de tenir-vos presents.
Arreu m'heu acollit en nom del Senyor. Us en dono gràcies i renovo per vosaltres el meu compromís: En nom de Crist, al vostre servei. Sóc ben vostre.
Gràcies a tots, i ànims, perquè estem convençuts que el Senyor és amb nosaltres, dia rere dia, fins a la fi del món.
FRANCESC PARDÓ I ARTIGUES.BISBE DE GIRONA

dimecres, 8 de juliol de 2009

TROBAR DÉU A LES VACANCES

Henry Ford va començar com a aprenent de mecànic i va acabar com a rei de l’automòbil. L’any 1950 havia construït 36 milions de cotxes gràcies a la fabricació en sèrie que va iniciar amb el llegendari model T. Havia promès: «Fabricaré un cotxe per al gran públic. Serà suficientment gran per a tota la família. Estarà construït amb els millors materials, però el seu preu serà tan reduït que cap home que guanyi un bon sou serà incapaç de tenir-ne un, de gaudir amb la seva família de la benedicció d’hores d’esbarjo en els grans espais oberts que Déu va crear.»Fixem-nos-hi bé: parla dels grans espais oberts creats per Déu que l’home pot recórrer amb cotxe, tren, vaixell i avió, i que pot gaudir-los amb la família.Avui comencen, amb el juliol, les vacances d’estiu per a moltes persones. Coincidint amb els mesos en què no hi ha escola, molts esperen algunes setmanes de juliol o d’agost per deixar la seva feina habitual, i en molts casos també el seu lloc normal de residència, per gaudir d’un merescut descans i buscar noves experiències.Em sembla adient fer algunes reflexions sobre aquesta pràctica que ha esdevingut fenomen sociològic, fins al punt que és un comentari habitual dir: «A l’agost ningú no treballa», cosa exagerada, perquè moltes persones segueixen al seu lloc i d’altres és l’única temporada de l’any que poden treballar, per exemple les relacionades amb la salut i serveis bàsics a la comunitat, com els transports, o amb sectors com el turístic, tan important a casa nostra, que és quan té més feina que mai.Les reflexions que em faig enllacen amb aquella frase de Ford en la qual concedia especial importància a la família i al contacte amb la natura. Les vacances són uns moments adequats per fer una intensa vida familiar i, si es viatja, per trobar Déu en el nostre camí. També a ell hem de fer lloc al cotxe. Això vol dir saber-li agrair les meravelles dels paisatges que contemplem, saber conduir adequadament, amb prudència i sense nerviosisme, saber aprofitar l’oferta que tenim de misses dominicals en els llocs de destí…A moltes grans poblacions les esglésies, a vegades catedrals, formen part de l’itinerari turístic. Que en aquests casos no ens acontentem amb contemplar els arcs i les columnes: busquem el Sagrari, amagat potser en una capella, i fem un breu parèntesi en el nostre tour ciutadà per a romandre uns moments en el reposat silenci de l’oració, com correspon a la manera de fer turisme dels cristians.Una darrera consideració: la nostra felicitat no serà proporcionada a la quantitat de noves experiències que puguem acumular, sinó al lliurament dels nostres gustos en favor de les preferències dels altres, de la nostra família en primer lloc. Fer feliços els altres és sempre la millor recepta per ser-ho un mateix, i serà el millor fruit de les vacances d’estiu.

DR. JAUME PUJOL BALCELLS

dimarts, 7 de juliol de 2009

dijous, 25 de juny de 2009

LOURDES 09

He trobat aquest video de promoció a Lourdes i l'he trobat fantàstic !

dilluns, 22 de juny de 2009

No et desanimis. PODEM !!!

T'invito a veure el video.

A mi em dóna ànims. Potser a tu també t'ajuda.

Espero que SÍ.

dissabte, 20 de juny de 2009

PER QUÈ SOU TAN PORUCS?

PER QUÈ SOU TAN PORUCS? ENCARA NO TENIU FE?
Dues preguntes de Jesús als primers deixebles i als de tots els temps, també a nosaltres.Per què sou tan porucs?És tan humà tenir por! Por del present i del futur, por de la malaltia i de la mort; por del fracàs en els projectes, por de quedar-se sense feina. Por, sobretot, d'estar sol, de quedar-se sol, que ningú pensi en tu, s'acosti, t'escolti, et doni la mà, et faci confiança...És tan humà tenir por també com a deixebles de Jesús en aquests inicis del segle XXI... Por perquè sovint sembla que la nostra Església, com la barca enmig de la tempesta, s'enfonsi, envestida pels temporals d'avui: el laïcisme o la vida sense cap referència a Déu i prescindint-ne del tot; les divisions internes que sovint amaguen tot el que ens uneix, les dificultats per donar raó de la nostra fe en un món tecnològic que tot ho sotmet a investigació i crítica; la constatació de les dificultats per transmetre la fe a les noves generacions. També l'envelliment de les comunitats i la manca de nova vitalitat. Caldria que cadascú allargués la llista amb aquelles pors personals en relació amb la seva vida cristiana: manca de vitalitat, fredor en la pregària, cansament en el compromís, desànim perquè no es palpen els fruits de les llavors sembrades; les poques ganes de celebrar els sagraments, l'eucaristia i la penitència. També aquell dubte que sempre planeja quan s'enfila l'últim tram de la vida: serà veritat tot el que crec i el que espero?I Jesús sembla que dormi.Tot molt semblant a l'evangeli d'aquest diumenge. Enmig de la tempesta, els deixebles criden Jesús, adormit pacíficament: "Mestre, no veieu que ens enfonsem?Després de pacificar els elements, els diu: "Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?".Ens ho diu alhora a nosaltres.De fet, al llarg de la Bíblia, en les narracions de vocacions, quan Déu crida algú per confiar-li una missió, sempre les paraules inicials són: No tinguis por!És clar, ens coneix, coneix les nostres pors, les nostres febleses, que la missió confiada ens depassa, que les forces es poden afeblir, que serem interrogats pels dubtes, i convidats a deixar la tasca o el camí. Per això el crit de Jesús, "no tingueu por", se'ns ha de clavar en el nostre ésser.Ell és amb nosaltres, malgrat que en molts moments sembla plàcidament adormit. Ens encomana fer front a tots els vents i, quan calgui, no deixarà que ens enfonsem.Encara no tenim fe? Encara no confiem?.

dimecres, 17 de juny de 2009

ALS QUATRE VENTS

CORPUS CHRISTI I ANY SACERDOTAL

Us ofereixo aquest video aprofitant que demà, 19 de juny, comença l'Any Sacerdotal

dilluns, 15 de juny de 2009

Iguals en dignitat, però diferents

Sóc mare i mestra.

Tinc nens i nenes, a totes hores.

No em calen masses explicacions per entendre que no som iguals, sols...

SENTIT COMÚ

dijous, 11 de juny de 2009

Processons de Corpus Christi a les diòcesis catalanes

Programa d’actes previst en els diversos bisbats per celebrar la festivitat del proper diumenge, dia 14.



  • Barcelona18.30 h: Celebració de l´Eucaristia a l´exterior de la Catedral, presidida per l’Arquebisbe, Mons. Lluís Martínez Sistach. Acabada la missa, s´iniciarà la processó.

  • Girona19 h: Solemne Missa Major a la Catedral, presidida pel bisbe Mons. Francesc Pardo. Seguidament hi haurà la processó de Corpus.

  • Lleida17,30 h: Eucaristia a la Seu Vella presidida pel bisbe Mons. Joan Piris. Acabada la missa, s´iniciarà la processó pel claustre.

  • Sant Feliu19 h: Eucaristia a la Catedral presidida pel bisbe Mons. Agustí Cortés. Seguidament a les 20 h hi haurà la processó de Corpus a la plaça de la Vila.

  • La Seu d’Urgell18 h: Eucaristia a la Catedral presidida pel bisbe Mons. Joan-Enric Vives. Seguidament a les 19 h hi haurà la processó de Corpus.

  • Solsona11 h: missa a la Catedral presidida pel bisbe Mons. Jaume Traserra. Seguidament hi haurà la processó de Corpus.

  • Tarragona18 h: Solemne Eucaristia del Corpus Christi, presidida per l’Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, seguida de la processó amb el Santíssim Sagrament pels carrers de la part alta de Tarragona.

  • Terrassa19 h: Santa Missa a la Catedral de Terrassa presidida pel bisbe Mons. Josep Àngel Saiz. Seguidament la processó amb el Santíssim pels carrers del centre de la ciutat.

  • Tortosa19 h: Solemne Eucaristia del Corpus Christi, presidida pel bisbe, Mons. Xavier Salinas. Seguidament processó amb el Santíssim.

  • Vic17 h: Eucaristia a la Catedral presidida pel bisbe Mons. Romà Casanova. Seguidament a les hi haurà la processó de Corpus.

FESTIVITAT DEL CORPUS CHRISTI

Mira'l amb calma.

L'any passat ja el vaig penjar, però...m'agrada tant que el torno a penjar.

M'imagino que passa al meu costat, i que em mira...

dissabte, 6 de juny de 2009

LA DONA INVISIBLE

Aquest video és per "meditar", un dia i un altre...

Així, amb petites coses, invisibles pels homes, sabrem que estem fent una

CATEDRAL !!!

dijous, 4 de juny de 2009

Continuem la campanya!!

Continuem la campanya a favor de la vida. Sort que crec que cada vegada som més que ens comprometem. Davant la vida o la mort, no val a callar.

No siguem covards.

dimecres, 3 de juny de 2009

L'autobús DAV a Girona

El 12 de maig l’autobús DAV (Derecho a Vivir) va arribar a Girona. Després de repartir fulletons, globus, gorres i camisetes, va començar, a les 19h a la Pça Catalunya la “Volta per la Vida“, en defensa del dret a la vida per als no nascuts, els més dèbils.
No hi va faltar un grup de gent que va intentar boicotejar la manifestació, però els Mossos d’Esquadra van evitar que aquests molestessis els ciutadants i les famílies que volien manifestar-se pel dret a viure; i ni tan sols van apaivagar l’ambient festiu de la concentració.
Tres autobusos formen part de la “Volta per la Vida”, els quals durant un mes i mig recorreran tot l’Estat per portar el missatge del dret a viure. Aquesta campanya, que està tenint molt d’èxit, ha estat organitzada per les associacions
Derecho a Vivir y Hazteoir.org amb la intenció d’aturar la proposta del Govern que prentén ampliar la Llei de l’avortament.

CONVOCATÒRIA DE L´ANY SACERDOTAL

En ocasió del 150 aniversari de la mort del Sant Cura de Ars, Juan María Vianney, Sa Santedat ha anunciat que, del 19 de juny de 2009 al 19 de juny de 2010, se celebrarà un especial Any Sacerdotal, que tindrà com tema "Fidelitat de Crist, fidelitat del sacerdot". El Sant Pare ho obrirà presidint la celebració de les Vespres, el 19 de juny solemnitat del Sagrat Cor de Jesús i jornada de santificació sacerdotal, en presència de la relíquia del Cura d´Ars portada pel bisbe de Belley-Ars; el tancarà, el 19 de juny de 2010, prenent part en un "Trobada Mundial Sacerdotal" a la Plaça de Sant Pere.Durant aquest Any jubilar, Benet XVI proclamarà a sant Joan Maria Vianney "Patró de tots els sacerdots del món". Es publicarà a més el "Directori per als confessors i Directors Espirituals", juntament amb una recopilació de textos del Summe Pontífex sobre els temes essencials de la vida i de la missió sacerdotal en l´època actual.La Congregació per al Clergat, d´acord amb els Ordinaris diocesans i els Superiors dels Instituts religiosos, es preocuparà de promoure i coordinar les diverses iniciatives espirituals i pastorals que es presentin per fer percebre cada vegada més la importància del paper i de la missió del sacerdot en l´Església i en la societat contemporània, com també la necessitat de potenciar la formació permanent dels sacerdots lligada a la dels seminaristes.

dissabte, 30 de maig de 2009

ELS TALENTS !

Tots tenim els nostres talents i hem de procurar que donin fruit,

compartir-los pel bé de tots.

Ningú pot dir, és que jo no sé fer res!!!

LA FESTA DE LA PENTECOSTA

L'Esperit Sant ens santifica, ens vivifica, ens dóna vida i ens omple dels seus dons perquè puguem repetir, amb tota veritat, amb el salmista: "La meva ànima s’ha enamorat de Vós, em sosté la vostra mà" (Sl 62,9).

dijous, 28 de maig de 2009

EL SOMNI DE LA CRISTINA

La Cristina no es troba bé. Ha arribat de l'escola i cap al llit.
A l'hora de sopar...
-Cristina, vols prendre alguna cosa?
-Ai, no ho sé. M'he adormit, em fa mal el cap, no m'aguanto.

Per fi va aparèixer a sopar.Un xic d'arròs blanc, un gelocatil...
Vam recollir la taula i tota la família cap a dormir menys jo, que em vaig quedar a veure què havia escrit l'Enrique Monasterio.
Va aparèixer la Cristina.

-Mama, no puc dormir.
-Clar, has dormit a la tarda !
-Què fas?
-Llegeixo aquest escrit i cap al llit.
-És que jo no puc dormir. Tinc son però no puc dormir.
Vaig pensar que era millor no deixar-la sola, que esperava alguna carantonya... i li dic:
-Has llegit algun cop "desde el 5º B"?
-No.
-Mira. Estan com una cabra!Són una família super guay!

I així, una hora! No volia anar a dormir partint-se de riure. Li van passar tots els mals...i, a la fi, es va adormir somniant amb "els dels 5ºB":Que venien a casa a passar uns dies de vacances i com que no hi cavien van ocupar la casa de l'àvia que és inmensa, que van dur ous d'estruç per fer uns ous ferrats supersgrans, que van reventar la piscina fent la bomba... i en el seu somni es va barrejar tot allò de "diví i humà" que cura tantes coses.



dimarts, 26 de maig de 2009

La confessió

Una amiga meva adolescent m'ha fet aquest video amb tota la il.lusió del món per poder-lo compartir. La seva alegria em va trametre molts missatges.

Desitjo repartir-los d'alguna manera.

Ànims!

dissabte, 23 de maig de 2009

EL PAPA AL FACEBOOK

Hi ha gent que diu que és un "iaio" i ala per on !

Jo ja hi he entrat i és "superguay", molt ben feta la pàgina.

pope2you

ELS SET DONS DE L'ESPERIT SANT

Més idees per al tracte amb l'Esperit Sant.

És bo demanar-li els seus 7 dons, un per un, un per un, un per un.

divendres, 22 de maig de 2009

L'Esperit Sant, el gran desconegut

S'apropa la Festa de la Pentecosta,la vinguda de l'Esperit Sant
..........................................................................................................................................................................
Molts es preocupen en pensar si el dilluns següent serà festa o no, però veig que molts altres fan el desenari a l'Esperit Sant d'alguna manera , altres pregunten que és això del desenari i com es fa, però els hi sona l'Esperit Sant i que desena ve de 10.

Si no has començat encara hi ets a temps, és gratis i per provar-ho no hi perds res però pots guanyar molt.

Cada dia una miqueta, et dóno unes quantes idees per meditar, però posat en bon plan, eh?

Cerca el silenci una estoneta si pot ser.
........................................................................................................................................

La moda és provar coses noves, noves aventures i aquí pot començar la teva.


  • Sovinteja el tracte amb l'Esperit Sant ―el Gran Desconegut― que és qui t'ha de santificar. No oblidis que ets temple de Déu. ―El Paràclit és al bell mig de la teva ànima: escolta'l i fes cas dòcilment de les seves inspiracions.Camí, 57

  • Sol! ―No estàs sol. Et fem molta companyia des de lluny. ―A més..., dins la teva ànima en gràcia, l'Esperit Sant ―Déu amb tu― va donant to sobrenatural a tots els teus pensaments, desigs i obres.Camí, 273

  • Invoca l'Esperit Sant a l'examen de consciència, perquè tu coneguis més Déu, perquè et coneguis a tu mateix, i d'aquesta manera puguis convertir-te cada dia.Forja, 326

  • Tres punts importantíssims per arrossegar les ànimes al Senyor: que t'oblidis de tu, i pensis només en la glòria del teu Pare Déu; que sotmetis filialment la teva voluntat a la Voluntat del Cel, com t'ensenya Jesucrist; que secundis dòcilment les llums de l'Esperit Sant.Solc, 793

  • Nostre Senyor Jesús ho vol: cal seguir-lo de prop. No hi ha altre camí. Aquella és l'obra de l'Esperit Sant en cada ànima ―en la teva―: sigues dòcil, no oposis obstacles a Déu, fins que faci de la teva pobra carn un Crucifix.Solc, 978

dijous, 21 de maig de 2009

PERDÓ.



És molt bó, i ja que parlem de confessió, quan ens embrutem, si no sabem com anar al Pare, diguem-li primer a la Mare.

El video és perfecte !

dimecres, 20 de maig de 2009

Una carta que m'ha agradat

carta d'una mare

CARTA ALS POLÍTICS DEL MEU PAÍS, DE LA MEVA CIUTAT I DEL MEU BARRI
Benvolguts senyors,Visc en un país lliure, Catalunya, a la ciutat més bonica del món,Barcelona, i al barri que m’ha vist néixer, Poblenou. He vist caure fàbriques a canvi de parcs i habitatges, però també xemeneies a canvi d’oficines i hotels. He crescut amb i al barri, ara anomenat Front-Marítim-Poblenou-Diagonal Mar. El barri ha canviat, i molt, però segueix sent el meu .Aquí es on he intentat, amb molt d’esforç, que naixés i visqués el meu fill,i, a l’igual que jo, tota la gent jove que ha vingut d’altres indrets.Ara és hora de que el meu fill creixi i, de moment, qui vetllarà per ell soc jo, ningú altre. Sempre miraré el millor per ell, i si m’equivoco, seré jo qui ho faci, ningú altre.Aquest estiu, el Miquel farà 3 anys. Viu a la ciutat més bonica del món, al barri que l’ha vist néixer però no en un país lliure. Al setembre, la seva escola no serà la volguda i triada per mi i, fins i tot, ni tant sols estarà al seu barri.Si fos més gran per entendre les coses, li explicaria que un senyor anomenat Consorci d’Educació, s’ha cregut amb el dret de decidir per ell el seu futur. Ha passat a ser un número no premiat a la rifa i això no em dona dret (me’l treu) a donar-li el millor.També li explicaria que aquest senyor Consorci no està solet. Rera d’ell, hi ha un munt de gent, anomenats Polítics, que tot i haver-los escollit nosaltres com a representants, no ens escolten. No tenen en compte les nostres necessitats malgrat les promeses i bones paraules. Això sí, són elsque manen al teu país, a la teva ciutat i al teu barri. Tots ells triaran per tu, per mi i per tots els nens no premiats.Dono gràcies de tenir-te al meu costat tal com ets. No tens germans,padrins, ni tiets metges. La teva mare treballa i paga hipoteca. Ets com la immensa majoria de nens, i, gràcies a això, no podré triar el millor per tu.Per sort, tinc la força suficient per lluitar. Jo tampoc estic soleta. Rera meu, també hi ha un munt de gent, anomenats Pares, que farem l’impossible per ajudar-vos.No sé quin final tindrà aquesta història Miquel. Ara per ara, no sé a quina escola aniràs però sí sé a quina no aniràs. Una seixantena de nens està com tu, així que tu tampoc estàs solet.De tot això, tants sols aprèn una cosa. D’injustícies, enganys i interessos el món és ple, però mai, mai, mai una cosa d’aquestes ha de passar per sobre d’un infant.La teva mare té la consciència ben tranquil·la. Desitjo que qui planti els bolets i posi el teu nom a la llista el proper dia 25, també la tingui.Senyors, facin bé la seva feina. Que això és casa nostra i vostès estan de pas .GràciesSílvia BenaventUna mare amb dret a escollir el futur del seu fill

dimarts, 19 de maig de 2009

MES DE MAIG, MES DE MARIA



"UN SACERDOT VA SALVAR LA MEVA VIDA"

Un sacerdot catòlic del seu país natal CANADÀ, va animar a la seva mare a no recórrer a l'avortament.

La seva mare es va sentir ensfonsada quan va saber que esperava el seu fill nº 14, i va decidir recórrer a l'avortament. El sacerdot li va dir que ella no podia acabar amb la vida d'un ser que no li pertanyia, la va convèncer i amb ànims va tirar endavant el seu embaràs.

Si no hagués estat així, ara no podríem gaudir de la preciosa veu de la CELINE DION.

dilluns, 18 de maig de 2009

PORNO INFANTIL

"Tan sols" dos de cada cent ordinadors familiars té un sistema de control d'accés per a menors. En canvi, el 95% d'aquests ordinadors té proteccions anti-virus i anti-pirateria.
El director general de la Policia i de la Guardia Civil, Francisco Javier Velazquez, va advertir del "lamentable creixement exponencial" del nombre de delictes i detinguts per aquestes actuacions a Internet i va demanar "més esforços" per protegir als menors, "inclosos" els familiars.
"És sumament difícil detectar aquest tipus de delictes i es necessita molta col.laboració ciudadana"
“cada vegada hi ha més menors adictes al sexe”.

Sóc mare i...

Jo sóc la primera que repasso els "llapis de memòria" dels meus fills cercant virus !!!, no vull virus al meu ordinador, quin horror si ho perdo tot, o l'ordinador es torna boig. NO!
Moltes vegades ens preocupem dels virus, dels polls, de les formigues a la cuina,dels iogurts caducats,dels grans, de la caspa,de la càries, dels costipats,del què diran o del que han dit, del què pensarà la mestra si no porto amb puntualitat l'escombreta que necessita la meva filla pel festival,etc, etc.
A on tenim el cap, Déu meu Senyor !
No és molt més important l'adicció al sexe que tres o quatre polls fent "festa major"?
Els polls no m'agraden, però si tens "calerons" vas a la farmàcia, un xampú, una pinteta...i fora. Potser tornen a visitar al cap d'uns dies, i repetim l'operació,
però l'adicció al sexe, amb pocs "calerons", un xampú i una pinteta...no ni ha ni per començar.
I els pares ens quedem tan panxes?

diumenge, 17 de maig de 2009

EL DIA DESPRÉS


(Conte per a majors, sense recepta)


La Caterina es troba un xic embarassada, gairebé res en realitat. El seu embaràs és tan petit que gairebé no és embaràs. En un embaràs a llapis, en paper esborrany, que se’n va com ha vingut. A més tampoc ho sap segur, perquè la cosa va ser ahir mateix.

La Caterina té 15 anys i va a la farmàcia amb freqüència. Abans comprava regalèssia i clerasil per als grans. Avui comprarà un antiàcid, que no necessita recepta, perquè la lògica ansietat l’esdeveniment li ha generat una miqueta de hiperclorhidria, i demanarà també un antibiòtic per al flegmó. El flegmó és gairebé tan petit com el seu embaràs, però per a aquest sí que porta una recepta que li va donar el dentista.

Després demanarà la píndola "persiuncas"-així l’anomena la seva amiga la Loli-, que val 20 euros (la Loli no, la píndola). La Loli val molt més, ja que el seu pare té pasta per un tub i ha comprat diverses píndoles (el seu pare no, la Loli) per no haver d’anar a la farmàcia després d’estar amb en Manel. La Caterina suposa que "persiuncas" no és el nom autèntic del medicament, però la Neus, que és una farmacèutica “superguay”, li ho aclarirà.

La Caterina es troba nerviosa però contenta. Gràcies a la nova píndola serà més lliure quan estigui amb el seu cosí en Borja. A més li han explicat al col·le que mentre l’embrió no s’implanti t’ho pots treure, perquè és com si no existís. I la implantació només passa uns dies més tard.

Quan la profe ho va dir a classe, en Richi, que és un babau mig tonto, va contestar: "Això és com dir que fins que el nen no es trobi al bressol no és nen i te’l pots raspallar".La Caterina es mosqueja i va dir que "no és el mateix Richi, què ets bruto "; però tots van riure perquè ja sabien el que hi havia entre ella i en Borja.

La Caterina arriba a la farmàcia, però com que hi ha una vella (almenys té 40 anys) comprant, demana primer l’almax per l’acidesa i l’augmentine que li ha receptat el dentista. La farmacèutica li ho porta tot i li pregunta: "vols alguna cosa més, guapa?".

Com que la vella no acaba de marxar, la Caterina aprofita per pesar i comprovar que els tres gelats que es va prendre amb els col·legis li han engreixat gairebé mig quilo. Se’n va la vella, i aleshores diu: "ah, se m’oblidava. També vull ..., la píndola aquesta ... per després, m’entens ...?

La Neus la mira de dalt a baix i li pregunta si és per després de dinar o per després de posar-se cega de cocacola amb whisky. La Caterina es mosqueja i li diu que ja sap ella de què està parlant i que té dret a la píndola “comesdigui”. Llavors la Neus li respon que a la seva farmàcia no es despatxen abortius encara que vingui la ministra amb una pistola; que al que ha fet pit, i que s’ho pensa dir al seu pare (al de la Neus no, al de la Caterina) perquè s’assabenti del que fa la nena.

La Caterina se’n va amb un mosquejat considerable i va a la recerca d’una altra farmàcia allunyada de la seva casa on no la coneguin. Per fi la troba i li donen la famosa píndola. Només una?, Pregunta la nena. El botiguer se’n riu a la cara i li diu que per què en vol més. "És que et dediques a això? Ets una professional? "

La Caterina s’ha pres la píndola amb un got de Coca-cola light. Ella hauria preferit una copa de Baylis, que és dolça com un caramel i, amb una mica de gel, et poses la mar de contenta, però és que l’alcohol no li venen ni amb recepta.

A la nit pensa que ja pot estar tranquil·la; que la cosa no ha tingut importància, a més el més probable és que no estigués embarassada. I si ho estava era un embaràs molt petit, i l’embrió no havia tingut temps de niar. O sigui que la Neus és una exagerada, però no li dirà res al seu pare. I si li ho diu, que li ho digui. Perquè ella té els seus drets, que els ha escoltat a una ministra molt mona que hi ha ara.

La Caterina se’n va al llit. Sempre ha resat tres avemaries, però avui li fa cosa i no les diu. Apaga el llum i es posa a plorar com quan era molt petita i no podia dormir sola.


Traducció al català amb el permís del seu autor.


Text original a http://pensarporlibre.blogspot.com/


LA X DEL TEU IRPF: x tants

divendres, 15 de maig de 2009

OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA

EL MOVIMENT D’OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA A EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA DESPRÈS DE LES SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL SUPREM

El dijous, 14 de maig, a partir de les 20.30 hores tindrà lloc la conferència El moviment d’objecció de consciència a Educació per a la Ciutadania desprès de les sentències del Tribunal Suprem. L’acte se celebrarà a la Sala d’Actes del Hotel Husa Illa Diagonal, a la Avda. Diagonal, 555 de Barcelona.
Aquesta conferència ha estat convocada per les Plataformes següents: la PLATAFORMA OBJETORA DEL BAIX LLOBREGAT, la PLATAFORMA DE PARES I MARES OBJECTORS DE CATALUNYA, el FRENTE OBJETOR CATALÁN i la PLATAFORMA D’OBJECTORS DEL VALLÈS. Comptarà amb la intervenció de José Jaime Rico, advocat de les famílies recurrents de Lleida i pare objector, Pablo Nuevo, membre de la fundació Dret i llibertat i professor de Dret Constitucional i Ramón Novella, psicopedagog i President de Professionals per l’Ètica de Catalunya. Durant l’acte es presentarà la nova guia Cuestión de conciencia, cuestión de libertad, publicada por Profesionales por la Ética, i s’informarà sobre les properes iniciatives del moviment objector a Catalunya.
La conferència compta amb el suport de diferents entitats, entre les quals hi ha el Fòrum Català de la Família, Foro Arbil, Institut de Política Familiar, Cor Cristià, HazteOir, fundació Dret i llibertat, Fundación Persona i Professionals per l’Ètica de Catalunya.
Per a informació i inscripcions:
catalunya@profesionalesetica.org
620 46 61 75

VISCA LA MARE QUE ENS VA PARIR


El BUS DE LA VIDA va venir a Girona, una ciutat difícil, però amb unes 250 persones, i també s'hi varen ajuntar una comunitat llatina i un grup de musulmans.
VISCA LA MARE QUE ENS VA PARIR!

dimarts, 12 de maig de 2009

BENET XVI, AFRICA I EL SIDA



VERITAT O MENTIDA

Augmentine i PDD

Et fa mal el coll i tens febre? pren-te la píndola del dia després.


"Tarde de sábado, una de mis hijas llevaba un par de días con fiebre, le duele la garganta y le han aparecido placas. Como es fin de semana y no hay consulta médica, llamo a un amigo médico y le cuento los síntomas; me dice que le demos augmentine y paracetamol. Después de recorrer tres farmacias de guardia, tengo que molestar a mi amigo en su casa para que me haga una receta; en ninguna farmacia me daban el augmentine ya que "no dispensan antibióticos sin receta"
Hoy es un día de esos en los que me apetece poco o nada escribir. Más que indignarme con el anuncio de las "miembras" de dispensar la píldora del día siguiente sin receta y sin límite de edad, mi sensación es de pesadumbre, ¿en manos de quién estamos? ¿hemos perdido el sentido común? ¿cómo se puede ideologizar un asunto tan serio como la salud?"

Escrit del bloc "ser audaces"

Sóc mare i aquest escrit crec que ha tocat molt a fons amb l'exemple d'una de les tantes circumstàncies que ens trobem els pares quan tenim un fill malalt. Davant les "martingales que hem de fer quan necessitem un medicament per un fill fora d'horari o en cap de setmana, el fet de la píndola ho trobem una irresponsabilitat i una incongruència molt gran.

dilluns, 11 de maig de 2009

VIDA HUMANA- NEGOCI DE L'AVORTAMENT

LA PASTILLA DE L'ENDEMÀ

El Ministeri de Sanitat ha autoritzat la venda de la pastilla de l'endemà a les farmàcies i sense necessitat de presentar la recepta mèdica. Ho ha anunciat la ministra del ram, Trinidad Jiménez, en una roda de premsa conjunta amb la titular d'Igualtat, Bibiana Aído. Jiménez ha explicat que la mesura, que serà efectiva d'aquí a tres mesos, té com a objectiu "evitar embarassos no desitjats". La ministra de Sanitat ha remarcat que el govern espanyol no vol que la píndola es prengui com "un mètode anticonceptiu més", però sí facilitar-ne l'accés per a "situacions d'emergència". Igualment, Trinidad Jiménez ha negat que es tracti d'un mètode avortiu.

Catalunya recepta al dia 400 pastilles de l'endemà (El periòdico)
La sanitat pública a Catalunya ha distribuït 578.000 pastilles de forma gratuïta en 4 anys.
La majoria de les dones que sol.liciten el tractament tenen entre 16 i 24 anys. Les jornades en què es multiplica la demanda són les que van després de caps de setmana i festius.

La píndola de l'endemà no és un mètode anticonceptiu corrent i pot tenir alguns efectes secundaris, com ara dolor de mama, nàusees, vòmits , mal de cap, mareigs, etc. A més, la ingesta d'aquesta pastilla pot fer alterar el cicle menstrual. Això diu el portal jove.cat, amb el qual no comparteixo la seva manera de fer. I ara el govern a mé a més vols donar-ho sense recepte?
NO SÉ SI ALGUN DIA ARRIBARAN A ENTENDRE LA GRAVETAT DELS SEUS ACTES.
Els mètodes contraceptius violen "almenys cinc drets importants": la vida, la salut, l'educació, la informació, que no s'informa sobre els mètodes naturals, i el de la igualtat entre sexes, perquè el pes dels anticonceptius recau gairebé sempre sobre les dones.Pitjor encara doncs la píndola de l'endemà.
Les adolescents prendran la píndola sense saber que és un fàrmac avortiu i amb potents efectes secundaris que poden malmetre greument el seu organisme.

diumenge, 10 de maig de 2009

VIATGE DEL SANT PARE A TERRA SANTA

Del 8 al 15 de maig del 2009


Si vols seguir el viatge del el viatge del Sant Pare dia a dia fes clic a la imatge.

Realment és un viatge de FE

divendres, 8 de maig de 2009

BUS-DAV A GIRONA, 12 de maig

El pròxim dia 12 de maig, arriba un autocar de Derecho a Vivir a Girona. Estarà tot el dia donant voltes per Girona, des del Mercat, passant per l'Universitat Muralla i l'Universitat Montilivi, després per l'Hotel Melià, tot seguit al Marquès de Camps i després a l'Hotel Carlemany. Tot i això, com a colofó de l'acte hi haurà una manifestació a favor del Dret a Viure dels No-Nascuts a la Plaça Catalunya a les 19:00 hores amb un petit recorregut fins acabar a davant de l'ajuntament on hi llegirem el Manifest. Per tots els participants hi haurà preciosos regals: tases, pilotes de platja, gorres, camisetes, raquetes de platja...A més, s'agraïràn molt tots els donatius que es puguin fer, que nosaltres farem arribar a la plataforma derechoavivir.org per pagar aquest acte.Moltes gràcies a tothom i t'hi esperem, no hi pots faltar, tots hi fem falta!

Fins el dia 12 a la Plaça de Catalunya.

dilluns, 27 d’abril de 2009

BARCELONA ÉS UNA BONA ESCOLA

Cartes El Punt, 17/4/2007
Cada cop Barcelona està més compartimentada: districtes, barris i enguany àrees de proximitat per distribuir els centres d'educació. Una nova zonificació que limita la llibertat per escollir de molts pares i que divideix els barris en petits guetos. Si vius en un dels carrers privilegiats, tens 30 punts a catorze escoles, vuit escoles més que si vius tres carrers més avall. La distància entre dos punts no és correlativa: de A a B hi ha més distància que de B a A i per això es considera que la família que viu al cantó del punt A no té dret a accedir a les escoles del punt B i, en canvi, sí a l'inrevés. Penso que cap programa informàtic pot esquarterar els barris a gust de tothom i més quan els equipaments no hi estan repartits uniformement. En una ciutat democràtica, la llibertat hauria de ser la mateixa per a tothom. El fet que el 52 per cent dels barcelonins pugui escollir entre moltes escoles més que la resta per matricular els seus fills no és un bon reflex d'una societat cohesionada que dóna les mateixes oportunitats a tothom, més aviat serà com descrivia George Orwell: «Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que altres». Bona sort a totes les famílies, a les iguals i a les més iguals. Alea iacta est.

diumenge, 26 d’abril de 2009

QUANTES VEGADES ENS QUEIXEM PER RES



Paraplègica per un accident, mare de tres fills i vidua, treballa amb bon humor i tira endavant als seus amb optimisme.

Ginecòleg objetor a l'avortament

“Jo no poso a una nena de 16 anys en un quiròfan sense que ho sàpiguen els seus pares, i menys per arrencar-li el seu fill”, diu el Dr. Esteban Rodríguez Martín.
“ Ni la ministra d’Igualtat ni la de Sanitat són amos de la meva consciència”
“Sóc un home lliure i no un esclau. La meva consciència no és de l’Estat. Em podran expulsar del meu treball,em podran multar, posar a la presó, però jo mai practicaré un avortament ni trairé els principis de la meva professió. Potser seré una altra víctima de la llei de l’avortament però conservaré la meva dignitat professional i el meu honor”
“L’avortament no és ni medicina ni salut, és ideologia”
“Per practicar un avortament no cal estudiar 6 anys de medecina i 4 d’especialitat, no cal ser ginecòleg, de fet, molts dels que el practiquen no ho són”

Aquestes són algunes de les seves declaracions i les trobo molt encertades.
Animo a tota la gent que treballa en aquest camp a no ser covarda.