divendres, 31 de juliol de 2009

DRET A LA VIDA? DRET A LA MORT?


Hola a tots.
Us copio una carta d'una amiga publicada en un diari. També us animo a escriure cartes, etc. recolzant la família, la vida... als mitjans de comunicació. Poc a poc podem fer molt bé.
Ànims!



DRET A LA VIDA? DRET A LA MORT?

Davant el debat de la llei de l’avortament que el nostre govern vol aprovar, em dirigeixo a totes aquelles persones que la recolzen, siguin metges, pares i adolescents. Malgrat els arguments que justifiquen, voldria dir als metges , que la seva tasca és “salvar” la vida, no treure-la; també els pares que de manera voluntària engendren una vida, han de ser conscients que si avorten maten el seu propi fill, que és molt més que una vida, és una persona humana que porta la mateixa sang, i és innocent i indefens; i a les adolescents, que estan desgraciant el seu futur.
Al·leguen malformacions o malalties del fetus, que sota capa de que no pateixi, és millor matar-lo (així de dur). Conec molts casos en que els metges han aconsellat a la mare avortar perquè, asseguraven que el fill/a naixeria malformat. Aquestes mares, malgrat la pena, han volgut tirar endavant el seu embaràs i gràcies a Déu el fill/a ha nascut perfecte i sa.
Malauradament les dones que avorten no estan mai més tranquil·les ni contentes; els ofega el pes de la mort que han causat al seu fill.

Irene Montasell Gel

Girona.