divendres, 25 de setembre de 2009

Les infidelitats sempre acaben malament

22/09/2009 José María Contreras
"Els casats no han d’explicar sentiments a persones de l’altre sexe".
Tinc 28 anys, vaig conèixer un home casat, fa uns 9 meses. Treballem junts. Al principi ens portàvem bé. Vam anar a prendre una canya i tot de cop i volta va canviar. Ens trobem per segona vegada. Després vam començar a sortir, avui fa 5 mesos que estem junts. Però ell està casat des de fa 8 anys. Em porta a casa a la sortida del treball, em truca per telèfon tot el temps, esmorzem junts cada matí, és un home molt bo. Ell diu que em vol molt i que no ho va buscar, però es va enamorar de mi. Intentem de compartir tot entre nosaltres. El problema és que la seva dona està embarassada. Ell em diu que si les coses fossin diferents, estaria amb mi, però no vol fer mal a la seva ni al seu fill, i tampoc vol que ho deixem. Jo l’estimo, estic segura que és l’home de la meva vida, també sé que el que faig està malament, però alhora sento que no el vull perdre. No sé si alguna vegada podrem estar junts. No sé què fer.
Entenc perfectament els seus sentiments i, probablement, també els de l’home del qual vostè s’ha enamorat. Dit això, li diré que està vostè en un dels moments clau de la seva vida. El que m’explica no és la primera vegada que ho sento i sempre ha acabat malament. Sé que, en aquestes circumstàncies, aïllar-se dels sentiments és molt difícil i fer el que un ha de fer potser més, però si no es deixa guiar pel cap, s’està jugant la seva felicitat, la del seu company de treball i la de la família d’aquest. Senzillament, aquest senyor del que vostè s’ha enamorat està sent infidel a la seva dona i vostè està ajudant-lo. Sé que això és molt fort, però és el que està passant. Una persona casada ha de procurar no comptar sentiments a persones de l’altre sexe, perquè de fer-ho està posant en perill el seu matrimoni i el compromís que ha adquirit. I també caldria dir que algú que deixa que una persona casada li expliqui coses íntimes està posant en perill la fidelitat de l’altre als seus compromisos. Això que li dic es pot mirar com vostè vulgui, però al final el que està passant és que un matrimoni està a punt de trencar-se. Com que no s’ha estat prudent, cada vegada costa més deixar anar amarres per part dels dos, però és el que s’ha de fer. I si per això cal canviar de feina, s’ha de fer. No es pot ajudar a viure una injustícia ni a ser infidel a ningú. Parli clar amb aquest home, deixi de sortir a esmorzar amb ell. Si de debò el voleu, digueu-li que el que ha de fer és voler la seva dona i dedicar-se a ella. I que això li serveixi per tenir precaucions a l’hora de “tontejar” amb dones. Em diu que vostè està fent-ho malament i li ho confirmo. Així és, però encara pot canviar d’actitud i fer-ho bé, encara que costi. Podeu evitar molt dolor futur i, a més, una traïció. Vostè veurà, però el que m’explica és molt seriós.
(*) José María Contreras és expert en orientació familia