dijous, 29 de novembre de 2012

Any de la fe

El passat 11 d'octubre s’inicià l'Any de la Fe, convocat per Benet XVI. Però, de què es tracta? Què vol el Sant Pare? Què es pot fer? Respostes a les preguntes que sorgeixen a dos mesos de l'inici.


1. Què és l'Any de la Fe?

L'Any de la Fe «és una invitació a una autèntica i renovada conversió al Senyor, únic Salvador del món» (Porta Fidei, 6).

2. Quan s'inicia i acaba?

S’iniciarà l’11 d'octubre de 2012 i acabarà el 24 de novembre de 2013.

3. Per què aquestes dates?

L'11 d'octubre coincideixen dos aniversaris: el 50è aniversari de l'obertura del Concili Vaticà II i el 20è aniversari de la promulgació del Catecisme de l'Església Catòlica.
La clausura, el 24 de novembre, serà la solemnitat de Crist Rei

4. Per què el Papa ha convocat aquest any?

«Mentre que en el passat era possible reconèixer un teixit cultural unitari, àmpliament acceptat en la seva referència al contingut de la fe i als valors inspirats per ella, avui no sembla que sigui ja així en amplis sectors de la societat, a causa d'una profunda crisi de fe que afecta moltes persones». Per això, el Papa convida a una «autèntica i renovada conversió al Senyor, únic Salvador del món».
L'objectiu principal d'aquest any és que cada cristià «pugui redescobrir el camí de la fe per posar a la llum sempre amb més claredat l'alegria i el renovat entusiasme de la trobada amb Crist».

5. Quins mitjans ha assenyalat el Sant Pare?

Com va exposar al Motu proprio «Porta Fidei»: Intensificar la celebració de la fe en la litúrgia, especialment en l'Eucaristia; donar testimoni de la pròpia fe, i redescobrir els continguts de la pròpia fe, exposats principalment en el Catecisme.

6. On tindrà lloc?

Com va dir Benet XVI, l'abast serà universal. «Tindrem l'oportunitat de confessar la fe en el Senyor Ressuscitat en les nostres catedrals i esglésies de tot el món; a casa nostra i amb les nostres famílies, perquè cadascú senti amb força l'exigència de conèixer i transmetre millor a les generacions futures la fe de sempre. En aquest Any, les comunitats religioses, així com les parroquials, i totes les realitats eclesials antigues i noves, trobaran la manera de professar públicament el Credo».

7. On trobar indicacions més precises?
En una nota publicada per la Congregació per a la doctrina de la fe.
Aquí es proposa, per exemple:
  • Encoratjar els pelegrinatges dels fidels a la seu de Pere.
  • Organitzar pelegrinatges, celebracions i reunions en els principals santuaris.
  • Realitzar simposis, congressos i reunions que afavoreixin el coneixement dels continguts de la doctrina de l'Església Catòlica, i mantinguin obert el diàleg entre fe i raó.
  • Llegir o rellegir els principals documents del Concili Vaticà II.
  • Acollir amb més atenció les homilies, catequesis, discursos i altres intervencions del Sant Pare.
  • Promoure transmissions televisives o radiofòniques, pel·lícules i publicacions, fins i tot a nivell popular, accessibles a un públic ampli, sobre el tema de la fe.
  • Donar a conèixer els sants de cada territori, autèntics testimonis de fe.
  • Fomentar l'estima pel patrimoni artístic religiós.
  • Preparar i divulgar material de caràcter apologètic per ajudar els fidels a resoldre els seus dubtes.
  • Esdeveniments catequètics per a joves que transmetin la bellesa de la fe.
  • Acostar-se amb més fe i freqüència al sagrament de la Penitència.
  • Utilitzar a les escoles el compendi del Catecisme de l'Església Catòlica.
  • Organitzar grups de lectura del Catecisme i promoure la seva difusió i venda.

8. Quins documents puc llegir per ara?

9. On puc obtenir més informació?

Visiteu el web http://www.annusfidei.va/

dimarts, 27 de novembre de 2012

Els fins i els mitjans


“Quan predomina la concepció de la tècnica com quelcom absolut, es produeix una confusió entre els fins i els mitjans: l'empresari considera com a únic criteri d'acció el màxim benefici en la producció, el polític, la consolidació del poder, el científic, el resultat dels seus descobriments.

Sota aquesta xarxa de relacions econòmiques, financeres i polítiques persisteixen sovint incomprensions, malestar i injustícia. Mentre els pobres del món continuen trucant a la porta de l'opulència, el món ric corre el risc de no escoltar ja aquests trucs a la seva porta, a causa d'una consciència incapaç de reconèixer el que és humà.”

 

dissabte, 24 de novembre de 2012

Declaració d’e-Cristians davant les eleccions del 25 de novembre


El poble de Catalunya viu una sèrie de crisis acumulades, econòmica i social evidentment, però també demogràfica, educativa, ambiental i política. Una bona part són comuns al món occidental i de manera particular a Europa; altres són específicament nostres per la seva novetat o perquè les registrem amb una especial intensitat.

Davant d’aquesta situació i la proximitat de les eleccions, volem subratllar dues qüestions que considerem decisives:

La primera la de l’acumulació causada per la incapacitat de les institucions i en part també de la pròpia societat per enfocar resolutivament les esmentades crisis. La segona i causa comuna de totes elles, la crisi moral, que significa l’existència d’una gran dificultat per identificar el bé, la justícia i la diferència entre el necessari i el superflu, tant per part de les institucions polítiques com per un gruix considerable de la mateixa societat.

Considerem que les respostes polítiques, al menys fins ara, no han estat a l’alçada de les necessitats, però volem fer avinent a tots, ara que és fàcil la crítica als polítics, que ells no han vingut de París, ni han nascut sota una col, sinó que sorgeixen de la mateixa societat. Alguna, i no petita responsabilitat, tenim també el conjunt dels ciutadans en la deficient situació. Assumir-ho és el pas necessari per transformar-ho.

Cridem a que aquestes eleccions siguin un punt i a part, primer per part de nosaltres, els catalans. Aprofitem-les per reflexionar personalment i, en les nostres comunitats, començant en el si de la mateixa família. Reflexionar sobre si la nostra actitud vers els problemes comuns és la que cal o bé hem negligit en el seu seguiment en la participació generosa a la cerca de respostes i en la valoració d’un criteri propi.

I cridem especialment als partits polítics a reflexionar sobre la seva incapacitat per afrontar les crisis. En lloc de pretendre solucionar-les, les gestionen o les converteixen en arma contra l’adversari. Volem dir que rebutgem a aquells que converteixen les eleccions en una subhasta, encara més en moments de crisi i escassetat, i que no contribueixen a que els ciutadans siguin prou conscients de la relació entre el que paguem a l’Estat i al conjunt de les administracions públiques i el que rebem. És evident que hi ha una escassa consciència de la responsabilitat pròpia en l’ús dels béns i serveis públics, però cal dir que en aquesta responsabilitat els partits polítics i molts dels mitjans de comunicació hi contribueixen amb una pèssima pedagogia.

Demanem que l’endemà de les eleccions tots els partits actuïn moguts pel bé comú i tinguin com a objectiu real les necessitats de les persones concretes, que practiquin l’amistat civil per fer front a la resolució dels problemes des de la màxima concòrdia que els sigui possible.

El poble català serà fort en la mesura que respongui a les seves arrels cristianes, les que li han proporcionat el sistema de valors i de virtuts que li permet regir. I també en la mesura que sigui capaç de mantenir forta i unida a la família. Ella va preservar la continuïtat de la llengua i cultura en els difícils anys 40 i 50 del segle passat, i va mantenir la cohesió social a la dura crisi econòmica de la dècada dels 80 quan l’estat del benestar era molt més feble que ara. Si no recuperem les nostres arrels culturals, si no reforcem la família, i si aquesta no es converteix en l’eix transversal de totes les polítiques, si no apostem per la seva estabilitat, facilitem la seva apertura a la vida i la potenciació de la seva capacitat educativa, la nostra societat no en sortirà mai ben parada d’aquesta dolorosa crisi.

Barcelona, 21 de novembre de 2012

divendres, 23 de novembre de 2012

Sols amb el cònjuge: la importància de compartir aquest temps junts.


Una citació setmanal sols amb el cònjuge enforteix el matrimoni. Aquest consell milers de parelles que l’han comprovat, el reafirma un nou estudi de la Universitat de Virgínia.  Els matrimonis que tenen com a regla d'or, tenir una cita tot sols encara que sigui una vegada a la setmana, millora el matrimoni , i per tant veuen reduït el risc de divorci per la meitat.
No és la primera vegada que  els experts recalquen  la necessitat de convenir entre els matrimonis un temps a soles per  gaudir de la companyia mútua, sense  la pressió de l'horari laboral, les queixes dels nens o els comptes per pagar. Aquest temps és definitiu perquè la relació s’enforteixi i aconsegueixi la vitalitat que tal vegada la rutina ha anat apagant.
Els autors de l'estudi expliquen que les paraules clau són "només amb la parella" (no valen les sortides amb amics, parents o nens) i "compartir", entesa com la qualitat del temps que es prenen els esposos per comunicar-se, per connectar i per gaudir l’un de l'altre, cosa que no és fàcil quan existeixen  ocupacions múltiples.


Pocs minuts fan la diferència
Les cites amb el cònjuge tenen la capacitat d'aconseguir molts beneficis en la relació, els sociòlegs troben que:

 

Milloren la comunicació. Al poder parlar sense la distracció dels nens i el treball, la cita els permet parlar de les coses que importen i els motiven:  els seus somnis, temors, aspiracions...També, si parlen de somnis, poden compartir, cercar objectius comuns. Si parlen de problemes, ho fan de manera constructiva i tranquil · la, proactiva, que és millor que reaccionar per l’instint i amb presses envoltat de nens o aclaparaments . Una millor comunicació és clau de l'èxit matrimonial.
Gaudir de la novetat: Les parelles amb anys de relació tendeixen a "acomodar-se" i a perdre l'emoció. Els estudis demostren que fer junts coses noves (des de muntar a cavall, fer una caminada, passejar per la muntanya,  ballar o veure postes de sol) esborra la rutina, i uneix els cònjuges en un repte compartit, divertit i emocionant.
Millora la relació romàntica i sexual: Les cites afegeixen creativitat i emoció, i en permetre el diàleg, poden ajudar també en aquest camp, animar a provar coses noves, nous ambients, etc .. Tot això enforteix  el matrimoni.
Millora el compromís: Si almenys hi ha un dia destinat per la cita setmanal i s‘assumeix com un compromís inalterable, queda clar que es marca una prioritat, el que reforça la sensació d'unitat i la importància de treballar per la relació. En altres paraules, queda clar per cada cònjuge que  l'altre és una prioritat.
S’alleugereix l’estrès: Sortir a divertir-se en parella, o merament relaxar-se junts, treu l’estrès, i això és bo per al matrimoni, sempre amenaçat per malalties, problemes de diners, conflictes en el treball, entre altres ... permet veure a l'altre sense càrregues d'irritabilitat o cansament o angoixa, i això  ajuda a mantenir l'amor conjugal.
Algunes  recomanacions:
Els experts recomanen que algunes d’aquestes  cites a soles siguin fora de casa per canviar d’ambient  i aconseguir sortir de l'entorn quotidià, doncs és possible que quan un dels dos estigui cansat i ja s’hagi acomodat a casa, el pla tiri enrere. Per això, és millor sortir i tenir una cita amb antelació.
No obstant això, alguns esposos es neguen aquest temps junts perquè diuen no tenir diners per aquest fi, però en realitat per passar-ho bé amb la parella no cal gastar una fortuna. Els bons moments poden viure’s dins de la simplicitat  i la senzillesa, tal com és l'amor. És qüestió de proposar-ho, de "voler voler". Encara que si es decideixen activitats que impliquin diners, això ha de ser pres com una inversió i no com una despesa. S’ha d’invertir en la relació matrimonial, que al final, és la única riquesa i el que veritablement val la pena a la vida.



Fonts: LaFamilia.info.

ForumLibretas.com, la Universitat de Virgínia (projecte de matrimoni)


 

dimecres, 7 de novembre de 2012

Carta d’una mare amb Alzheimer al seu fill

Estimat fill,
Escolta amb atenció el que t’he de dir… El dia que aquesta malaltia s’apoderi totalment de mi i ja no sigui la mateixa, tingues paciència i comprèn-me. Quan vessi menjar sobre la meva brusa i oblidi com lligar-me les sabates, no t’impacientis: recorda les hores que vaig passar ensenyant-te aquestes mateixes coses.
Si en conversar amb tu, repeteixo les mateixes paraules i saps de sobres com acaben, no m’interrompis i escolta. Quan eres petit vaig haver d’explicar-te mil vegades el mateix conte perquè et dormissis.
Quan de vegades em faci les meves necessitats, no t’avergonyeixis ni et sulfuris, perquè ja no puc controlar. Pensa quantes vegades, sent tu un nen, et vaig netejar i et vaig ajudar quan tampoc tu podies controlar. Mai em vaig enfadar. Sempre vaig esperar pacientment al teu costat que acabessis.
No em retreguis que no vulgui banyar-me, ni m’esbronquis per això. Recorda aquells anys que et perseguia per la casa per portar-te al lavabo, i els milers de pretextos que vaig inventar per fer agradable el teu bany.
Quan em vegis inútil i ignorant en totes les coses tecnològiques, et suplico que me les expliquis de manera senzilla. No em fereixis amb el teu somriure burleta. Recorda que vaig ser jo qui et va ensenyar les coses més importants: menjar, vestir, llegir, comportar-te … i com enfrontar-te a la vida tan bé com ho fas. M’alegra pensar que part dels teus triomfs són producte del meu esforç durant anys.
Quan en algun moment arribi a oblidar de què estem parlant, dóna’m temps per recordar-ho. I si no puc, no t’impacientis, potser no era important, i l’únic que volia era estar amb tu i que m’escoltessis.
Quan les meves cames em facin figa per debilitat, dóna’m la mà per recolzar … com jo ho vaig fer amb tu quan vas començar a caminar. Quan algun dia em sentis dir que ja no vull viure, no t’espantis. Algun dia entendràs que només estic demanant afecte, i que de cap manera em sento desgraciada. Per a mi, la teva companyia ha estat sempre el meu millor tresor.
No et sentis trist en veure’m així. Potser ja no entengui les teves paraules, però sempre entendré les teves abraçades, les teves carícies i els teus petons. Dóna’m el teu afecte i la teva paciència, que jo et tornaré gratitud i alegria amb l’immens amor que sempre t’he tingut.
Igual que et vaig acompanyar en l’inici de la teva vida, et demano que m’acompanyis en el terme de la meva. Sempre he volgut el millor per a tu i he passat la meva vida preparant-te el teu camí. Pensa llavors que, després del pas que donaré, no et deixaré sol: vaig a preparar-te un camí molt bonic, en un lloc meravellós … I estaré sempre amb tu.
Et desitjo el millor per a la teva vida. Amb tot el meu cor,
La teva mare.

Extret de Publicidad y cine con valores.