Intentant omplir el buit de la manca d'afecte ?

Omplir el buit de la caarencia d'afecte
 L'exemple següent segur que et sona. Fins i tot potser t'hi sent identificada (o identificat).

"Porto molts anys demanant-li al meu marit que sigui més afectuós. Tinc una sensació de buit que em fa perdre peu. No dubto que em vulgui però la seva inexpressivitat, la seva duresa amb mi i les contínues discussions han deteriorat molt la relació". Quan els nens són petits i el treball és molt intens, penses que el problema de la incomunicació afectiva radica en les circumstàncies. Després, el panorama canvia.
"Han passat els anys i portem vides paral·leles. Cadascú al seu treball, el temps de descans és escàs i els fills ens reclamen, els caps de setmana sortim amb amics i d'aquesta manera la relació inexistent es posa una mica menys de manifest. Ell es queixa que no tenim relacions sexuals i jo no sóc capaç d'acostar-me a un home que en cap moment del dia mostra una mica de tendresa cap a mi ".
Ens trobem davant d'una situació molt delicada i molt important en la vida de les persones. Es posen en joc assumptes vitals molt seriosos. La necessitat d'afecte, atenció i aprovació són tan grans que, quan apareixen, el cor les absorbeix amb ànsia, l'ànsia de ser estimat que tots tenim.

Un consell: Lluiteu fins a l'extenuació pel que és vostre. Per la vostra relació, per la que us va portar a enamorar-vos i a comprometre-us, a tenir fills i cuidar-los, a envellir pensant en el seu bé.
A envellir pensant en el vostre bé, perque els fills, tard o d'hora marxen i tornareu a quedar sols.
Quin greu si viviu com dos desconeguts després de tants anys.
La vostra felicitat està en joc. Primer sou vosaltres. els altres poden esperar.
Hem d'emprendre a dir NO a moltes coses per poder dir Si al tresor més valuós per a les nostres vides.

Comentaris

Entrades populars