PER QUÈ SOU TAN PORUCS?

PER QUÈ SOU TAN PORUCS? ENCARA NO TENIU FE?

Dues preguntes de Jesús als primers deixebles i als de tots els temps, també a nosaltres.Per què sou tan porucs?És tan humà tenir por! Por del present i del futur, por de la malaltia i de la mort; por del fracàs en els projectes, por de quedar-se sense feina. Por, sobretot, d'estar sol, de quedar-se sol, que ningú pensi en tu, s'acosti, t'escolti, et doni la mà, et faci confiança...És tan humà tenir por també com a deixebles de Jesús en aquests inicis del segle XXI... Por perquè sovint sembla que la nostra Església, com la barca enmig de la tempesta, s'enfonsi, envestida pels temporals d'avui: el laïcisme o la vida sense cap referència a Déu i prescindint-ne del tot; les divisions internes que sovint amaguen tot el que ens uneix, les dificultats per donar raó de la nostra fe en un món tecnològic que tot ho sotmet a investigació i crítica; la constatació de les dificultats per transmetre la fe a les noves generacions. També l'envelliment de les comunitats i la manca de nova vitalitat. Caldria que cadascú allargués la llista amb aquelles pors personals en relació amb la seva vida cristiana: manca de vitalitat, fredor en la pregària, cansament en el compromís, desànim perquè no es palpen els fruits de les llavors sembrades; les poques ganes de celebrar els sagraments, l'eucaristia i la penitència. També aquell dubte que sempre planeja quan s'enfila l'últim tram de la vida: serà veritat tot el que crec i el que espero?I Jesús sembla que dormi.Tot molt semblant a l'evangeli d'aquest diumenge. Enmig de la tempesta, els deixebles criden Jesús, adormit pacíficament: "Mestre, no veieu que ens enfonsem?Després de pacificar els elements, els diu: "Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?".Ens ho diu alhora a nosaltres.De fet, al llarg de la Bíblia, en les narracions de vocacions, quan Déu crida algú per confiar-li una missió, sempre les paraules inicials són: No tinguis por!És clar, ens coneix, coneix les nostres pors, les nostres febleses, que la missió confiada ens depassa, que les forces es poden afeblir, que serem interrogats pels dubtes, i convidats a deixar la tasca o el camí. Per això el crit de Jesús, "no tingueu por", se'ns ha de clavar en el nostre ésser.Ell és amb nosaltres, malgrat que en molts moments sembla plàcidament adormit. Ens encomana fer front a tots els vents i, quan calgui, no deixarà que ens enfonsem.Encara no tenim fe? Encara no confiem?.