LA SECESSIÓ D'UNA NACIÓ. Les meves reflexions.

Fa un temps que no escric al meu bloc SOCLLIURE, però avui hi torno.

LA SECESSIÓ D'UNA NACIÓ. Les meves reflexions.

"La secesión de una nación hay que tomarla con pinzas" (.Entrevista al papa
Francisco en la Vanguardia).

Munilla , Obispo de Sant Sebastian:
Comparto plenamente lo que ha dicho el Papa y creo que ha hecho una aportación al discernimiento moral. El derecho a decidir tiene que discernir los valores morales, el bien común. La decisión tiene que buscar el bien común, el bien moral. La libertad por la libertad no es un valor: la libertad al servicio del bien común es el valor".
 

Jo també estic aquí. Encara que sigui diferent, l'exemple crec que serveix. Quan un matrimoni no va bé molts pensen que la millor solució és el divorci, però jo crec que s'han d'esgotar tots els recursos per recuperar la unió i el diàleg. Després del divorci no s'haurà acabat el problema, augmentarà el sofriment i el ressentiment, els fills estimen als dos, voldrien recuperar-los i no tenen ni vot ni veu, van de rebot, els utilitzen com a venjança cap a l'altre, pateixen horrors. S'incrementen els costos (moltes coses s'han de duplicar per la custodia compartida dels fills) .Augmenten normalment els odis i els rancors. S'han de repartir coses que han pagat i gestionat entre els dos i és un martiri, també per als familiars de les dues bandes, es trenquen vincles familiars ( cosins, avis , oncles, celebracions que uneixen..)
Els hi ha caigut el cel a la terra amb el divorci? No !!! Continuen amb ple de complicacions i conflictes. Han trencat vincles, han generat més sofriment, odi i venjança, han permès que els seus fills pugin sense un nord concret, empitjora l'economia i no són més feliços. i moltes vegades la seva vida va de de mal en pitjor.

Per això opino que la secessió d'una nació s'ha de prendre en pinces, perquè normalment sol ser pitjor el remei que la malaltia. I que s'aconsegueix normalment? odi, egoisme, malgastar molts diners i moltes vegades no poden complir el que prometen, fàcilment s'acaba en la missera. Que veiem ara? La culpa sempre és de l'altre, com els nens petits " ha començat ell primer.." Odi , venjança, mentides o mitges mentides, desconcert de la gent, es genera incertesa i falta de pau, i més d'un cop les coses acaben amb fets violents. Però clar , ningú vol baixar del burro...per tant, la solució no crec que sigui trencar ( no menjarem gelat cada dia, això crec que ho tenim clar) sinó canviar de burro (la manera de dirigir la barca, però no partir la barca pel mig, que mitja barca no serà bona ni per l'un ni per l'altre..

 

Comentaris

Entrades populars