Treuen el gosset a passejar
Treuen el gosset a passejar
Carta publicada al Diari de Girona avui, 2-12-2018
Jesús Domingo Martínez GIRONA.
Aixeca't Rei, que anem a passeig.
Cada dia veig al meu barri de Girona més parelles joves, a primera hora del matí i especialment al vespre, que treuen el gosset a passejar. Per això em sembla que, i simplement apunto, no poques parelles joves que conec retarden o renuncien a tenir fills i en el seu lloc adquireixen un gosset, a qui mimen com a una criatura i el porten als bars que permeten la seva entrada a prendre unes ginebres. Es fonen, a més, un dineral en la seva alimentació, salut i fins i tot perruqueria, el que confirma que aquesta elecció no sembla ser un assumpte de quartos.
Tractant de conjecturar sobre la causa real d'aquesta curiosa tendència, potser hem de situar-la, en certa mesura, en la fugida de responsabilitat o de compromisos seriosos en aquests temps tous presidits per aquestes zones de confort de les quals tant parla el cèlebre coaching, que persegueixen abans de res no ficar-se en embolics. I tenir descendència garanteix precisament això, tot i que també procuri enormes satisfaccions personals i compleixi una insubstituïble funció social de recanvi generacional.
Les mascotes, en aquest context, es presenten avui com el de mitjana i light entre els problemes que et pot generar un fill i l'absència absoluta de complicacions per no tenir ningú per atendre, cosa que per a molts condueix a l'avorriment. De fet, nombrosos estudis demostren que aquests animals ajuden a superar algunes malalties mentals, cosa que no succeiria si provoquessin notables preocupacions.
El que sembla meridianament clar és que les escoles bressol de les nostres ciutats han de, cada vegada més, compartir espai amb els parcs per a gossos. I qui sap si arribarà el dia en què superin la població humana, com els porcs, que ho acaben d'aconseguir. El suïcidi demogràfic, pel que es veu, ens arribarà entre lladrucs i grunyits.
Tractant de conjecturar sobre la causa real d'aquesta curiosa tendència, potser hem de situar-la, en certa mesura, en la fugida de responsabilitat o de compromisos seriosos en aquests temps tous presidits per aquestes zones de confort de les quals tant parla el cèlebre coaching, que persegueixen abans de res no ficar-se en embolics. I tenir descendència garanteix precisament això, tot i que també procuri enormes satisfaccions personals i compleixi una insubstituïble funció social de recanvi generacional.
Les mascotes, en aquest context, es presenten avui com el de mitjana i light entre els problemes que et pot generar un fill i l'absència absoluta de complicacions per no tenir ningú per atendre, cosa que per a molts condueix a l'avorriment. De fet, nombrosos estudis demostren que aquests animals ajuden a superar algunes malalties mentals, cosa que no succeiria si provoquessin notables preocupacions.
El que sembla meridianament clar és que les escoles bressol de les nostres ciutats han de, cada vegada més, compartir espai amb els parcs per a gossos. I qui sap si arribarà el dia en què superin la població humana, com els porcs, que ho acaben d'aconseguir. El suïcidi demogràfic, pel que es veu, ens arribarà entre lladrucs i grunyits.
Comentaris