"Dia dels Avis" - 26 de juliol, St Joaquim i Sta Anna.

Avui, reflexionant, he pensat en els avis i la seva gran tasca, però també he pensat, com treballem nosaltres el nostre matrimoni, el diàleg, la tendresa, un saber què vol l'altre sols amb la mirada... Sabem gaudir junts? Tu i jo sols ? Perque els fills volaran, no sempre hi seran. Potser viuran lluny en un món ple de mobilitat. El que fem ara ho recollirem, i no parlo dels fills, parlo de nosaltres, el Tu i Jo, NOSALTRES. Potser pensem tant en els fills, la feina, els familiars, amics...(molt bé) que ja no ens queda temps relaxat per estar junts tots sols (no sols dormint, quan un ronca i potser l'altre també ). Si no ho cuidem i dediquem temps i il·lusions amb tothom, però deixem per a nosaltres dos sols les escorries del dia a dia...i potser no cada dia, sols un bona nit, fins demà si Déu vol...ens reconeixerem quan els fills marxin? sabrem viure (no sobreviure) junts? De què parlarem ? Què farem?.. Potser un a dalt i l'altre a baix, un a l'hort i l'altre cuinant, un amb els amics i l'altre amb les amigues...perque ja són dos desconeguts que no sabem què fer sols, què dir-se, com gaudir junts. Si som avis, si els nets venen de tant en tant, (doncs cada vegada és més freqüent tenir fills treballant, etc. fins i tot fora del país) tindran el concepte de qui són els avis com tenim ara? Valoraran als avis com un tresor, com un gran exemple d'estimació i tendresa ? Reflexionem !! Acabo amb una sabia reflexió de Teresa de Calcuta i la relacionaré amb el fet de que tornarem a quedar sols.

Doncs SÍ !! I desitjo de tot cor que tinguem cura ja ara, del "Tu i Jo" Desitjo que arribem a la vellesa així.↓↓↓ Que al final dels dies, en l'ancianitat, una altra vegada sols com quan vam començar, sols però contents i esperançats, recolzant-nos en Déu com el primer dia: perquè hem cuidat aquests detalls petits que han trenat el tapís del nostre matrimoni amb llums i ombres ; perquè amb perseverança hem estat fidels en cada moment; perquè, encara que de vegades no hàgim sentit res, hem seguit estimant-nos amb plena llibertat, perquè ens ha donat la gana; perquè, tot i tot, seguirem junts fins que un dels dos marxi al cel amb el nom de l'altre al front.