dimecres, 19 d’agost de 2009

Mossens de Girona denuncien pressions per celebrar matrimonis de conveniència

El Bisbat de Girona ha assegurat que hi ha sacerdots de la diòcesi que han rebut amenaces per part d’immigrants sense papers que intentaven casar-se per l'Església de manera fraudulenta per poder obtenir així els papers de residència. La majoria d’aquests són estrangers, sobretot de procedència índia, que pretenen casar-se amb una núvia de lloguer. Segons el secretari de la cúria diocesana de Girona, Josep Ramírez, cada mes es detecten casos d’aquest tipus en els que la suposada parella tria parròquies petites per poder casar i en els que el nuvi presenta la partida de bateig falsificada. Mn. Ramírez ha assegurat que quan el sacerdot detecta l’engany recomana als nuvis que primer celebrin el casament pel civil i que després tornin a casar-se per l'Església. El secretari ha lamentat, en declaracions a la Cadena Ser, que aquestes parelles no es prenguin bé les recomanacions i que en alguns casos hagin arribat a amenaçar els rectors ja acusats de racistes. El Bisbat ja ha denunciat aquests casos a les forces de seguretat. Precisament s’ha conegut que la Policia Nacional de Girona investiga uns 60 matrimonis sospitosos, inscrits en el Registre Civil de la demarcació, per ser, teòricament il·legals. La majoria dels homes registrats són indis i pakistanesos, i haurien pagat fins a 6.000 euros per casar-se amb una dona que els proporcionés la residència comunitària de forma immediata.
Europa Press elmundo.es Barcelona

dilluns, 17 d’agost de 2009

Sobre la manera de vestir

Mentre a França es discuteix si cal erradicar el burka en l’espai públic, a Barcelona es debat si s’ha de prohibir anar en banyador pel carrer. Tapar tot o exhibir gairebé tot són les dues postures extremistes, i ambdues provoquen el debat sobre si cal excloure determinades indumentàries en l’espai públic. A Barcelona ha estat Jordi Clos, president dels hotelers de la ciutat, qui s’ha queixat de l’ambient que impera a dues de les principals zones turístiques de la capital catalana: les Rambles i la Barceloneta, zona portuària propera a les platges. Clos va reclamar obertament que "es prohibeixi que la gent vagi en banyador per la Rambla", perquè rebaixa l’ambient de la zona. Clos, que va a obrir un hotel de la seva pròpia cadena a les Rambles, declara a La Vanguardia que la proliferació de gent en banyador i sense samarreta degrada la imatge de Barcelona com a marca. "L'incivisme ha augmentat a la ciutat en els darrers anys", assegura el hoteler, preocupat pel seu negoci. Perquè el descuit personal, per comoditat o afany exhibicionista, ha acabat deteriorant la zona turística, que "ha estat envaïda per gent en banyador, per llauners, per prostitutes" ... quan "fa cinc anys no era així". De fet, en algunes localitats de gran afluència turística com Sitges, s’han aprovat normes de "bones pràctiques" que exclouen anar sense samarreta o en vestit de bany pel carrer. Però no cal anar a la Barceloneta per a notar aquest deteriorament en la vestimenta estiuenca al carrer. Més que res sembla que es van esborrant les diferències en la manera de vestir segons els àmbits, com si ja no es fes distinció entre la casa i el carrer, la platja i la ciutat. Només l’àmbit del treball resisteix, perquè aquí està en joc la imatge de l’empresa. En alguns casos aquest descuit és pura comoditat. En altres es detecta un estudiat afany de cridar l’atenció, no ja amb l’elegància, sinó amb els atributs més evidents.

dilluns, 10 d’agost de 2009

MIRACLES TU TINDRÀS, SI CREUS AMB FE

Diuen que la fe pot moure muntanyes. I per què no es mouen "les muntanyes", homes i dones de poca fe?

dissabte, 8 d’agost de 2009

Carta de sta. Mònica a una mare cristiana

Estimada amiga:
Pateixes perquè el teu fill, al que vas educar en la fe cristiana, ha deixat de practicar i s’ha apartat de Déu. A més, com ja no és un nen, no fa cas de les teves advertències. Fins i tot s’enfada quan t’atreveixes a dir-li que no està bé el que fa. Com saps, a mi em va passar el mateix amb el meu fill Agustí. Per això et comprenc molt bé i puc donar-te algun consell. Aquest és el motiu de la meva carta. No vaig a dir res que no sàpigues. Al contrari, el que vull recordar-te ho saps molt bé, perquè el Senyor ha insistit en això una i altra vegada, i tots els sants li han fet ressò: la pregària és omnipotent! És el que jo vaig fer: resar, demanar, insistir, oferir per la salvació del meu fill oracions i sacrificis. Déu em va fer esperar, perquè el que val costa. Però ja coneixes el final. L’Agustí va deixar per fi la mala vida que portava, es va convertir i va ser un gran sant. El teu fill també pot ser-ho! Mira, potser penses que tu ets l’única persona interessada en que el teu fill canviï. En això t’equivoques. Recordes la paràbola del Bon Pastor? Deixa les 99 ovelles al cleda i es va a buscar la que s’havia perdut. Jesús no es queda "esperant" a que el teu fill torni a la fe. Jesús està molt més interessat que tu a la salvació de la seva ànima - va morir a la Creu per ell-, i no el deixa ni un instant. Encara que no ho vegis, fa l'impossible per a que torni. I la seva Mare, que és també Mare del teu fill, està esperant rebre’l de nou en els seus braços. A tu et demanen que segueixis resant amb fe. No oblidis que pots convertir en pregària tot el que fas. El teu treball i fins i tot el teu descans, oferts a Déu per amor, són oració. A més, al llarg del dia, tindràs, com tothom, les teves petites contrarietats. Ofereix-les a Déu i es convertiran en oració. Fes també algun sacrifici voluntari pel teu fill. No em refereixo a coses rares, sinó a petites mortificacions que ningú veu, però que tenen molt valor davant Déu. Puc posar algun exemple que ara em ve al cap: no menjar entre hores, ser amable amb els altres i somriure quan estiguis cansada, privar-te de comprar alguna cosa que t’agrada, però que no és necessària. En fi, a tu te’n passaran pel cap moltes altres. I confia! Hi ha unes paraules del Senyor, que trobaràs en l’evangeli de Sant Marc, que et poden omplir de confiança: «Per tant us dic: tot el que demaneu en la pregària, Creieu que ja ho vareu rebre i se us concedirà». Què més et pot dir perquè confiïs en Ell? Per últim, no t’impacientis. Voldries que el teu fill canviés ja, avui mateix. Però Déu té els seus temps i els seus camins. Un dia tornarà a la casa del Pare. I tu ho veuràs. Tal vegada sigui en aquesta vida, que dura uns anys, o en la qual jo estic, que és per a tota l’eternitat, però ho veuràs, i la teva alegria serà immensa. Ah, i si et sembla (o algú et diu) que la situació del teu fill "ja no té remei", no facis cas. Hi ha un pobre desgraciat que també està entestat a desanimar-te: el diable. Però recorda que és el «pare de la mentida». Res no és impossible per a Déu! Pots estar segura que també jo em sento molt unida a tu i que demano a Déu pel teu fill. Amb tot l’afecte, t’envia un petó des del Cel teva germana:
Mònica

Font:http://www.sontushijos.org

dijous, 6 d’agost de 2009

Montserrat



Estem en crisi. Potser voldries fer alguna escapada però no tens diners!
Vés a Montserrat! Segur que la teva butxaca hi arriba.

dilluns, 3 d’agost de 2009

Va perdre tota la seva família però no va perdre la fe

Teresina Ramírez va perdre tota la seva família però no va perdre la fe .
En un accident de trànsit van morir el seu marit, els seus cinc fills i diversos familiars La vida li va canviar totalment el passat 15 de juny al ser l’única supervivent d’un accident de trànsit en el qual va perdre el seu marit, els seus cinc fills, el seu sogre i tres cunyades. Poc després d’aquesta tragèdia, ha conservat la seva enteresa i els seus desitjos de continuar vivint. Una fortalesa que ve de dalt. Una fe que va transmetre sempre als seus: "Aquesta fe i l’amor a Maria ho tinc des que era molt petita", va dir en un diàleg amb ZENIT. Una peregrinació que va arribar a l’eternitat. La família Ortiz Ramírez vivia al municipi de la Cella, població situada a Colòmbia.Aprofitant la temporada de vacances, havien planejat una peregrinació a una localitat anomenada Buga, ubicada a la regió del “Valle del Cauca”, a prop del mar Pacífic colombià, on està situat un dels santuaris més importants d’aquest país: el del Senyor dels Miracles . Diego, l’espòs de Teresina li havia promès l’any passat visitar amb la seva família el lloc, conegut també com el "miracle de Buga", per pagar una promesa. Al viatge es van unir el pare de Diego i tres de les seves germanes. Eren dotze els pelegrins, (incloent-hi el conductor, qui també va morir) els qui van sortir a les 6:15 de la tarda en un petit bus que van decidir llogar. Tenien pensat arribar a Buga a la matinada del dia següent. A mig camí, el bus va ensopegar amb un arbre i va caure a un barranc que donava al Riu Cauca, el segon riu més gran de Colòmbia. Teresina va aconseguir sortir del vehicle i va quedar atrapada per les pedres del barranc a les que es va sostenir fortament. "Qui va quedar viu?", Preguntava la dona. Ningú li responia. En aquell moment es va adonar que havia estat l’única supervivent de l’accident. Era tal la foscor que no aconseguia veure les restes del vehicle. Només sentia el corrent del cabalós riu que se’l va endur immediatament. A l’escoltar la força de les aigües del Cauca es preguntava "em llenço”?, Total no sé nedar i així me’n vaig amb els meus éssers estimats ...". Va confessar, en diàleg amb ZENIT que a vegades desitjava que la piqués una serp per a no viure la resta de la seva vida amb la pena d’haver perdut a tota la seva família. Però després, va entrar a la realitat. Va pensar en la Mare de Déu, i va decidir dialogar amb Ella fins esperar que algú l’aconseguís rescatar: "Maria, si tu em vas deixar aquí després de tenir un marit i cinc fills, Tu ja em diràs per què em necessites", li va dir a la Verge . Sostinguda amb les pedres de barranc, enmig d’una forta pluja, Teresina va romandre durant quatre hores, esperant ser rescatada. Cada vegada que escoltava sorolls donava crits d’auxili. Confessa que van ser quatre hores les que va estar allà on va aprofitar per mirar cap al passat, agrair a Déu per la família que havia tingut i per veure que com a mare i esposa no tenia remordiments. Així Teresina va aconseguir veure una llum i va descobrir la sortida del barranc. Per allà va pujar per demanar ajuda a uns treballadors que es trobaven a la carretera. Minuts després van arribar les ambulàncies i la policia per començar la recerca i el rescat dels cossos sense vida dels seus familiars.
El sepeli comú dels éssers estimats de Teresina, es va realitzar tres dies després de l’accident. Van assistir desenes de milers de persones de la Cella i dels seus voltants. L’eucaristia va ser celebrada pel bisbe de la diòcesi de Sonsón-Rionegro, monsenyor Ricardo Tobón, que va dir en la seva homilia que els membres d’aquesta família "anaven a un santuari amb el cor ple de gratitud. Estaven en comunicació amb Déu i així van acabar la seva peregrinació en una trobada amb Ell ".
Ara té una família que l’espera al cel. Teresina assegura que la fe en Déu i l’amor a Maria Auxiliadora és el que cada dia l’omple de forces per afrontar la absència del seu marit i dels seus fills. També l’amor que sempre va rebre i va lliurar a la seva família durant aquests 18 anys de matrimoni.

Testimonis de coratge

La mexicana Mayra Sandoval va rebutjar avortar el seu fill i va donar la seva vida perquè naixés.

dissabte, 1 d’agost de 2009

Així és el logotip de la JMJ 2011



Pretén simbolitzar la M de Madrid i la M de Maria, a més d'evocar a una joventut que s'uneix.
El logotip inclou una creu, que fa encara més visible el tema de la JMJ, "arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe".
Segons el seu autor, amb els colors taronja, vermell i groc es transmet la calidesa d'Espanya, i la calidesa de l'amor de Déu.