Carta de sta. Mònica a una mare cristiana

Estimada amiga:
Pateixes perquè el teu fill, al que vas educar en la fe cristiana, ha deixat de practicar i s’ha apartat de Déu. A més, com ja no és un nen, no fa cas de les teves advertències. Fins i tot s’enfada quan t’atreveixes a dir-li que no està bé el que fa. Com saps, a mi em va passar el mateix amb el meu fill Agustí. Per això et comprenc molt bé i puc donar-te algun consell. Aquest és el motiu de la meva carta. No vaig a dir res que no sàpigues. Al contrari, el que vull recordar-te ho saps molt bé, perquè el Senyor ha insistit en això una i altra vegada, i tots els sants li han fet ressò: la pregària és omnipotent! És el que jo vaig fer: resar, demanar, insistir, oferir per la salvació del meu fill oracions i sacrificis. Déu em va fer esperar, perquè el que val costa. Però ja coneixes el final. L’Agustí va deixar per fi la mala vida que portava, es va convertir i va ser un gran sant. El teu fill també pot ser-ho! Mira, potser penses que tu ets l’única persona interessada en que el teu fill canviï. En això t’equivoques. Recordes la paràbola del Bon Pastor? Deixa les 99 ovelles al cleda i es va a buscar la que s’havia perdut. Jesús no es queda "esperant" a que el teu fill torni a la fe. Jesús està molt més interessat que tu a la salvació de la seva ànima - va morir a la Creu per ell-, i no el deixa ni un instant. Encara que no ho vegis, fa l'impossible per a que torni. I la seva Mare, que és també Mare del teu fill, està esperant rebre’l de nou en els seus braços. A tu et demanen que segueixis resant amb fe. No oblidis que pots convertir en pregària tot el que fas. El teu treball i fins i tot el teu descans, oferts a Déu per amor, són oració. A més, al llarg del dia, tindràs, com tothom, les teves petites contrarietats. Ofereix-les a Déu i es convertiran en oració. Fes també algun sacrifici voluntari pel teu fill. No em refereixo a coses rares, sinó a petites mortificacions que ningú veu, però que tenen molt valor davant Déu. Puc posar algun exemple que ara em ve al cap: no menjar entre hores, ser amable amb els altres i somriure quan estiguis cansada, privar-te de comprar alguna cosa que t’agrada, però que no és necessària. En fi, a tu te’n passaran pel cap moltes altres. I confia! Hi ha unes paraules del Senyor, que trobaràs en l’evangeli de Sant Marc, que et poden omplir de confiança: «Per tant us dic: tot el que demaneu en la pregària, Creieu que ja ho vareu rebre i se us concedirà». Què més et pot dir perquè confiïs en Ell? Per últim, no t’impacientis. Voldries que el teu fill canviés ja, avui mateix. Però Déu té els seus temps i els seus camins. Un dia tornarà a la casa del Pare. I tu ho veuràs. Tal vegada sigui en aquesta vida, que dura uns anys, o en la qual jo estic, que és per a tota l’eternitat, però ho veuràs, i la teva alegria serà immensa. Ah, i si et sembla (o algú et diu) que la situació del teu fill "ja no té remei", no facis cas. Hi ha un pobre desgraciat que també està entestat a desanimar-te: el diable. Però recorda que és el «pare de la mentida». Res no és impossible per a Déu! Pots estar segura que també jo em sento molt unida a tu i que demano a Déu pel teu fill. Amb tot l’afecte, t’envia un petó des del Cel teva germana:
Mònica

Font:http://www.sontushijos.org