Sobre la manera de vestir

Mentre a França es discuteix si cal erradicar el burka en l’espai públic, a Barcelona es debat si s’ha de prohibir anar en banyador pel carrer. Tapar tot o exhibir gairebé tot són les dues postures extremistes, i ambdues provoquen el debat sobre si cal excloure determinades indumentàries en l’espai públic. A Barcelona ha estat Jordi Clos, president dels hotelers de la ciutat, qui s’ha queixat de l’ambient que impera a dues de les principals zones turístiques de la capital catalana: les Rambles i la Barceloneta, zona portuària propera a les platges. Clos va reclamar obertament que "es prohibeixi que la gent vagi en banyador per la Rambla", perquè rebaixa l’ambient de la zona. Clos, que va a obrir un hotel de la seva pròpia cadena a les Rambles, declara a La Vanguardia que la proliferació de gent en banyador i sense samarreta degrada la imatge de Barcelona com a marca. "L'incivisme ha augmentat a la ciutat en els darrers anys", assegura el hoteler, preocupat pel seu negoci. Perquè el descuit personal, per comoditat o afany exhibicionista, ha acabat deteriorant la zona turística, que "ha estat envaïda per gent en banyador, per llauners, per prostitutes" ... quan "fa cinc anys no era així". De fet, en algunes localitats de gran afluència turística com Sitges, s’han aprovat normes de "bones pràctiques" que exclouen anar sense samarreta o en vestit de bany pel carrer. Però no cal anar a la Barceloneta per a notar aquest deteriorament en la vestimenta estiuenca al carrer. Més que res sembla que es van esborrant les diferències en la manera de vestir segons els àmbits, com si ja no es fes distinció entre la casa i el carrer, la platja i la ciutat. Només l’àmbit del treball resisteix, perquè aquí està en joc la imatge de l’empresa. En alguns casos aquest descuit és pura comoditat. En altres es detecta un estudiat afany de cridar l’atenció, no ja amb l’elegància, sinó amb els atributs més evidents.