EL SOMNI DE LA CRISTINA
La Cristina no es troba bé. Ha arribat de l'escola i cap al llit.
A l'hora de sopar...
-Cristina, vols prendre alguna cosa?
-Ai, no ho sé. M'he adormit, em fa mal el cap, no m'aguanto.
Per fi va aparèixer a sopar.Un xic d'arròs blanc, un gelocatil...
Vam recollir la taula i tota la família cap a dormir menys jo, que em vaig quedar a veure què havia escrit l'Enrique Monasterio.
Va aparèixer la Cristina.
-Mama, no puc dormir.
-Clar, has dormit a la tarda !
-Què fas?
-Llegeixo aquest escrit i cap al llit.
-És que jo no puc dormir. Tinc son però no puc dormir.
Vaig pensar que era millor no deixar-la sola, que esperava alguna carantonya... i li dic:
-No.
-Mira. Estan com una cabra!Són una família super guay!
I així, una hora! No volia anar a dormir partint-se de riure. Li van passar tots els mals...i, a la fi, es va adormir somniant amb "els dels 5ºB":Que venien a casa a passar uns dies de vacances i com que no hi cavien van ocupar la casa de l'àvia que és inmensa, que van dur ous d'estruç per fer uns ous ferrats supersgrans, que van reventar la piscina fent la bomba... i en el seu somni es va barrejar tot allò de "diví i humà" que cura tantes coses.
Comentaris
Me alegro muchísimo de haber contribuido a que Cristina se riera un ratito y se le pasara el dolor de cabeza. Me temo que si esos sueños se hicieran realidad y aparecieramos por allí le iba a doler la cabeza de verdad.
Un besazo
María Jesús