TROBAR DÉU A LES VACANCES

Henry Ford va començar com a aprenent de mecànic i va acabar com a rei de l’automòbil. L’any 1950 havia construït 36 milions de cotxes gràcies a la fabricació en sèrie que va iniciar amb el llegendari model T. Havia promès: «Fabricaré un cotxe per al gran públic. Serà suficientment gran per a tota la família. Estarà construït amb els millors materials, però el seu preu serà tan reduït que cap home que guanyi un bon sou serà incapaç de tenir-ne un, de gaudir amb la seva família de la benedicció d’hores d’esbarjo en els grans espais oberts que Déu va crear.»Fixem-nos-hi bé: parla dels grans espais oberts creats per Déu que l’home pot recórrer amb cotxe, tren, vaixell i avió, i que pot gaudir-los amb la família.Avui comencen, amb el juliol, les vacances d’estiu per a moltes persones. Coincidint amb els mesos en què no hi ha escola, molts esperen algunes setmanes de juliol o d’agost per deixar la seva feina habitual, i en molts casos també el seu lloc normal de residència, per gaudir d’un merescut descans i buscar noves experiències.Em sembla adient fer algunes reflexions sobre aquesta pràctica que ha esdevingut fenomen sociològic, fins al punt que és un comentari habitual dir: «A l’agost ningú no treballa», cosa exagerada, perquè moltes persones segueixen al seu lloc i d’altres és l’única temporada de l’any que poden treballar, per exemple les relacionades amb la salut i serveis bàsics a la comunitat, com els transports, o amb sectors com el turístic, tan important a casa nostra, que és quan té més feina que mai.Les reflexions que em faig enllacen amb aquella frase de Ford en la qual concedia especial importància a la família i al contacte amb la natura. Les vacances són uns moments adequats per fer una intensa vida familiar i, si es viatja, per trobar Déu en el nostre camí. També a ell hem de fer lloc al cotxe. Això vol dir saber-li agrair les meravelles dels paisatges que contemplem, saber conduir adequadament, amb prudència i sense nerviosisme, saber aprofitar l’oferta que tenim de misses dominicals en els llocs de destí…A moltes grans poblacions les esglésies, a vegades catedrals, formen part de l’itinerari turístic. Que en aquests casos no ens acontentem amb contemplar els arcs i les columnes: busquem el Sagrari, amagat potser en una capella, i fem un breu parèntesi en el nostre tour ciutadà per a romandre uns moments en el reposat silenci de l’oració, com correspon a la manera de fer turisme dels cristians.Una darrera consideració: la nostra felicitat no serà proporcionada a la quantitat de noves experiències que puguem acumular, sinó al lliurament dels nostres gustos en favor de les preferències dels altres, de la nostra família en primer lloc. Fer feliços els altres és sempre la millor recepta per ser-ho un mateix, i serà el millor fruit de les vacances d’estiu.

DR. JAUME PUJOL BALCELLS