Viure les vacances
Veure l’estiu només com un moment de relax és injust.
El banyador, les ulleres de sol, una novel·la d’intriga, una revista de mots encreuats, una mica de roba (no gaire), desodorant, colònia ... Tot entra a la maleta, abans de sortir, per fi, de vacances. Existeix el perill de viure el temps d’estiu com si Déu no existís, com si la fe cristiana fos només per als dies ordinaris, per al treball, quan els familiars, amics i coneguts claven els seus ulls en nosaltres i segueixen cadascun dels nostres moviments . Les vacances, pensen alguns, es viuen per oblidar deures pesants, responsabilitats difícils, normes opriments. Fins i tot hi ha persones que obliden o volen oblidar a Déu. Busquen fer "vacances de Déu", o, fins i tot, enviem a Déu "de vacances" per poder gaudir uns dies segons el que desitgen a cada moment. El cristià, però, no es pot prendre vacances dels seus compromisos espirituals. Pensar en l’estiu com una mena de temps sense llei, on un es permet pel·lícules, balls o begudes que poden ser perilloses, és simplement no entendre el tresor tan estupend que portem entre mans. No és just arriscar a perdre, en uns dies, l’amistat amb Déu que anomenem "estat de gràcia". La vida cristiana, no ho oblidem, és el tresor més gran que Déu ens ha donat. Implica viure segons les benaurances, pensar en els altres, ajudar els pobres, ser fidels als compromisos familiars i socials. L’estiu no pot ser un parèntesi, un moment en que deixem volar els instints a on ens portin.
Recordem també que la mort no avisa, i no és de psicòtics estar preparats a la trobada amb el Senyor. I els dons que Déu ens ha donat (salut, alegria, optimisme, energies físiques i espirituals) no són per ser guardats durant les setmanes de descans: també ens poden demanar compte del que haguem fet o deixat de fer amb ells aquests dies a els que algun se sent amb més ganes de acariciar els llençols que de dedicar-se a ajudar a la família en les petites coses de cada dia (també a l’estiu). Quan disposem de més temps lliure, quan els moments de descans són abundants, podem dedicar amb més serenitat a tantes activitats que embelleixen el cor, que ens acosten a Déu. El Papa Joan Pau II ens ho deia en les seves paraules del diumenge 6 de juliol de 2003, quan expressava el seu desig que "sigui profitós el descans estiuenc per créixer espiritualment". Anar una estona a una església o al cementiri més proper per pregar, sense presses, sense rellotges. Passejar els ulls a les plantes amb les que Déu ens permet abocats a la seva imaginació inesgotable... Mil oportunitats ens permeten reflexionar sobre tantes coses importants: la nostra família, les nostres amistats, els nostres somnis més profunds, potser encara irrealitzable ... A Ell el convidem, el primer, a viure uns dies d’emocions i de descans, aquests dies de vacances ?. Un descans que serà etern i feliç, si acollim el seu amor, quan ens truqui, un dia qualsevol, en el treball o, per sorpresa, en un dia de vacances viscudes, esperem, entre els seus braços de Pare bo.
Retalls extrets de Catholic.net
El banyador, les ulleres de sol, una novel·la d’intriga, una revista de mots encreuats, una mica de roba (no gaire), desodorant, colònia ... Tot entra a la maleta, abans de sortir, per fi, de vacances. Existeix el perill de viure el temps d’estiu com si Déu no existís, com si la fe cristiana fos només per als dies ordinaris, per al treball, quan els familiars, amics i coneguts claven els seus ulls en nosaltres i segueixen cadascun dels nostres moviments . Les vacances, pensen alguns, es viuen per oblidar deures pesants, responsabilitats difícils, normes opriments. Fins i tot hi ha persones que obliden o volen oblidar a Déu. Busquen fer "vacances de Déu", o, fins i tot, enviem a Déu "de vacances" per poder gaudir uns dies segons el que desitgen a cada moment. El cristià, però, no es pot prendre vacances dels seus compromisos espirituals. Pensar en l’estiu com una mena de temps sense llei, on un es permet pel·lícules, balls o begudes que poden ser perilloses, és simplement no entendre el tresor tan estupend que portem entre mans. No és just arriscar a perdre, en uns dies, l’amistat amb Déu que anomenem "estat de gràcia". La vida cristiana, no ho oblidem, és el tresor més gran que Déu ens ha donat. Implica viure segons les benaurances, pensar en els altres, ajudar els pobres, ser fidels als compromisos familiars i socials. L’estiu no pot ser un parèntesi, un moment en que deixem volar els instints a on ens portin.
Recordem també que la mort no avisa, i no és de psicòtics estar preparats a la trobada amb el Senyor. I els dons que Déu ens ha donat (salut, alegria, optimisme, energies físiques i espirituals) no són per ser guardats durant les setmanes de descans: també ens poden demanar compte del que haguem fet o deixat de fer amb ells aquests dies a els que algun se sent amb més ganes de acariciar els llençols que de dedicar-se a ajudar a la família en les petites coses de cada dia (també a l’estiu). Quan disposem de més temps lliure, quan els moments de descans són abundants, podem dedicar amb més serenitat a tantes activitats que embelleixen el cor, que ens acosten a Déu. El Papa Joan Pau II ens ho deia en les seves paraules del diumenge 6 de juliol de 2003, quan expressava el seu desig que "sigui profitós el descans estiuenc per créixer espiritualment". Anar una estona a una església o al cementiri més proper per pregar, sense presses, sense rellotges. Passejar els ulls a les plantes amb les que Déu ens permet abocats a la seva imaginació inesgotable... Mil oportunitats ens permeten reflexionar sobre tantes coses importants: la nostra família, les nostres amistats, els nostres somnis més profunds, potser encara irrealitzable ... A Ell el convidem, el primer, a viure uns dies d’emocions i de descans, aquests dies de vacances ?. Un descans que serà etern i feliç, si acollim el seu amor, quan ens truqui, un dia qualsevol, en el treball o, per sorpresa, en un dia de vacances viscudes, esperem, entre els seus braços de Pare bo.
Retalls extrets de Catholic.net
Comentaris