Carta d’una mare amb Alzheimer al seu fill
Escolta amb atenció el que t’he de dir… El dia que aquesta malaltia s’apoderi totalment de mi i ja no sigui la mateixa, tingues paciència i comprèn-me. Quan vessi menjar sobre la meva brusa i oblidi com lligar-me les sabates, no t’impacientis: recorda les hores que vaig passar ensenyant-te aquestes mateixes coses.
Si en conversar amb tu, repeteixo les mateixes paraules i saps de sobres com acaben, no m’interrompis i escolta. Quan eres petit vaig haver d’explicar-te mil vegades el mateix conte perquè et dormissis.
Quan de vegades em faci les meves necessitats, no t’avergonyeixis ni et sulfuris, perquè ja no puc controlar. Pensa quantes vegades, sent tu un nen, et vaig netejar i et vaig ajudar quan tampoc tu podies controlar. Mai em vaig enfadar. Sempre vaig esperar pacientment al teu costat que acabessis.
No em retreguis que no vulgui banyar-me, ni m’esbronquis per això. Recorda aquells anys que et perseguia per la casa per portar-te al lavabo, i els milers de pretextos que vaig inventar per fer agradable el teu bany.
Quan em vegis inútil i ignorant en totes les coses tecnològiques, et suplico que me les expliquis de manera senzilla. No em fereixis amb el teu somriure burleta. Recorda que vaig ser jo qui et va ensenyar les coses més importants: menjar, vestir, llegir, comportar-te … i com enfrontar-te a la vida tan bé com ho fas. M’alegra pensar que part dels teus triomfs són producte del meu esforç durant anys.
Quan en algun moment arribi a oblidar de què estem parlant, dóna’m temps per recordar-ho. I si no puc, no t’impacientis, potser no era important, i l’únic que volia era estar amb tu i que m’escoltessis.
Quan les meves cames em facin figa per debilitat, dóna’m la mà per recolzar … com jo ho vaig fer amb tu quan vas començar a caminar. Quan algun dia em sentis dir que ja no vull viure, no t’espantis. Algun dia entendràs que només estic demanant afecte, i que de cap manera em sento desgraciada. Per a mi, la teva companyia ha estat sempre el meu millor tresor.
No et sentis trist en veure’m així. Potser ja no entengui les teves paraules, però sempre entendré les teves abraçades, les teves carícies i els teus petons. Dóna’m el teu afecte i la teva paciència, que jo et tornaré gratitud i alegria amb l’immens amor que sempre t’he tingut.
Igual que et vaig acompanyar en l’inici de la teva vida, et demano que m’acompanyis en el terme de la meva. Sempre he volgut el millor per a tu i he passat la meva vida preparant-te el teu camí. Pensa llavors que, després del pas que donaré, no et deixaré sol: vaig a preparar-te un camí molt bonic, en un lloc meravellós … I estaré sempre amb tu.
Et desitjo el millor per a la teva vida. Amb tot el meu cor,
La teva mare.
Extret de Publicidad y cine con valores.
Comentaris