La bandera de la Unió Europea està inspirada en la Verge de l'Apocalipsi
La Constitució europea confirma
que la bandera europea és blava, amb dotze estrelles col·locades en cercle. Doncs
bé: tant els colors, com els símbols, com la seva disposició provenen directament
de la devoció mariana: són un signe explícit de devoció a la Mare de Déu.
El cas és realment curiós. Les estrelles són les del capítol dotze del Apocalipsi: «Un gran senyal aparegué en el cel: una dona vestida de Sol, amb la Lluna sota els seus peus, i una corona de dotze estrelles sobre el seu cap».
La història va començar el 1949, quan a Estrasburg es va instituir el primer «Consell d'Europa», encarregat de «posar les bases d'una desitjada federació del continent». A l'any següent, per justificar amb alguna iniciativa la seva existència, aquest Consell va convocar un concurs d'idees, obert a tots els artistes europeus, per una bandera comuna. En la convocatòria hi va participar Arsène Heitz, en aquells dies jove i poc conegut dissenyador.
El cas és realment curiós. Les estrelles són les del capítol dotze del Apocalipsi: «Un gran senyal aparegué en el cel: una dona vestida de Sol, amb la Lluna sota els seus peus, i una corona de dotze estrelles sobre el seu cap».
La història va començar el 1949, quan a Estrasburg es va instituir el primer «Consell d'Europa», encarregat de «posar les bases d'una desitjada federació del continent». A l'any següent, per justificar amb alguna iniciativa la seva existència, aquest Consell va convocar un concurs d'idees, obert a tots els artistes europeus, per una bandera comuna. En la convocatòria hi va participar Arsène Heitz, en aquells dies jove i poc conegut dissenyador.
La medalla de la Miraculosa
Del coll de Heitz, com del de tants altres catòlics, penjava la coneguda com «medalla de la Miraculosa", que es va encunyar després de les visions de santa Caterina Labouré a París, el 1830. Aquesta religiosa va revelar que havia rebut l'encàrrec de la Verge mateixa de fer encunyar i difondre una medalla en la qual estiguessin les dotze estrelles de l'Apocalipsi i la invocació: «Oh Maria, sense pecat concebuda! Pregueu per nosaltres que recorrem a Vós ».
La devoció es va estendre per tot el món catòlic amb molts centenars de milions d'unitats. Portava una, feta de xapa i penjada amb un cordó, santa Bernardette Soubirous quan se li va aparèixer la Mare de Déu per primera vegada, el 11 de febrer de 1858. Doncs bé, Arsène Heitz no era simplement un dels innombrables catòlics que portava aquella medalla sorgida a partir d'unes aparicions, sinó que cultivava una especial veneració per la Immaculada. I per tant, va pensar que faria el seu disseny amb les estrelles col·locades en cercle, com a la Medalla, sobre un fons blau marià. Per a la seva sorpresa, l'esbós va guanyar el concurs.
La “Medalla Miraculosa” es tracta d’una medalla ovalada que té a l’anvers una imatge de la Immaculada amb uns raigs de llum que surten de les seves mans. Ella està aixafant el cap d’una serp, que rastreja per sobre de la bola del món. Al voltant d’ella, es llegeixen aquestes paraules: “Oh! Maria sense pecat concebuda, pregueu per nosaltres que recorrem a vós “. Al revers de la medalla, hi ha una gran “M”, anagrama de Maria, coronada per una Creu, sota es veuen els dos cors de Jesús i de Maria.
El dia de la Immaculada
Acabaré amb un detall que pot servir de reflexió per algun creient: la sessió solemne durant la qual la bandera es va adoptar es va celebrar el 1955, en un dia que no es va escollir a posta, sinó que va venir determinat per les agendes de els caps d'Estat. Però vet aquí que aquell dia era un 8 de desembre, dia en què l'Església celebra la festa de la Immaculada Concepció, era realitat de fe prefigurada per aquella Medalla que va inspirar la bandera.
Per a molts, per descomptat, una casualitat. Però per altres, potser, el signe discret però precís de «altra» realitat, en la qual té un significat el fet que almenys durant mil anys, fins a la ruptura de la Reforma, precisament Maria fora venerada a tot el Continent com « Reina d'Europa ».
Del coll de Heitz, com del de tants altres catòlics, penjava la coneguda com «medalla de la Miraculosa", que es va encunyar després de les visions de santa Caterina Labouré a París, el 1830. Aquesta religiosa va revelar que havia rebut l'encàrrec de la Verge mateixa de fer encunyar i difondre una medalla en la qual estiguessin les dotze estrelles de l'Apocalipsi i la invocació: «Oh Maria, sense pecat concebuda! Pregueu per nosaltres que recorrem a Vós ».
La devoció es va estendre per tot el món catòlic amb molts centenars de milions d'unitats. Portava una, feta de xapa i penjada amb un cordó, santa Bernardette Soubirous quan se li va aparèixer la Mare de Déu per primera vegada, el 11 de febrer de 1858. Doncs bé, Arsène Heitz no era simplement un dels innombrables catòlics que portava aquella medalla sorgida a partir d'unes aparicions, sinó que cultivava una especial veneració per la Immaculada. I per tant, va pensar que faria el seu disseny amb les estrelles col·locades en cercle, com a la Medalla, sobre un fons blau marià. Per a la seva sorpresa, l'esbós va guanyar el concurs.
La “Medalla Miraculosa” es tracta d’una medalla ovalada que té a l’anvers una imatge de la Immaculada amb uns raigs de llum que surten de les seves mans. Ella està aixafant el cap d’una serp, que rastreja per sobre de la bola del món. Al voltant d’ella, es llegeixen aquestes paraules: “Oh! Maria sense pecat concebuda, pregueu per nosaltres que recorrem a vós “. Al revers de la medalla, hi ha una gran “M”, anagrama de Maria, coronada per una Creu, sota es veuen els dos cors de Jesús i de Maria.
El dia de la Immaculada
Acabaré amb un detall que pot servir de reflexió per algun creient: la sessió solemne durant la qual la bandera es va adoptar es va celebrar el 1955, en un dia que no es va escollir a posta, sinó que va venir determinat per les agendes de els caps d'Estat. Però vet aquí que aquell dia era un 8 de desembre, dia en què l'Església celebra la festa de la Immaculada Concepció, era realitat de fe prefigurada per aquella Medalla que va inspirar la bandera.
Per a molts, per descomptat, una casualitat. Però per altres, potser, el signe discret però precís de «altra» realitat, en la qual té un significat el fet que almenys durant mil anys, fins a la ruptura de la Reforma, precisament Maria fora venerada a tot el Continent com « Reina d'Europa ».
Comentaris