dijous, 7 de desembre de 2017

NOVENA DE LA IMMACULADA



Bones idees !!! Si no ho has fet encara hi ets a temps.

La Mare de Déu estarà contenta.


dissabte, 9 de setembre de 2017

«Despacito»?, no, gràcies!

Últimament, coses de la vida, escric molt de tant en tant, però crec que aquest article  publicat al diari de Girona es mereix un bon aplaudiment.

Es la cançó de l'any, número 1 a mig món. El seu vídeo ja és el més visitat de la història de YouTube. Als llocs on actua el seu cantant hi van milers de joves. També l'han convidat al festival que promou i paga la primera institució econòmica del país, i en el concert, amb nens a les grades, van cantar i ballar juntes filles i mares, i també algunes àvies que volen ser eternament joves. ¡Ai, classe alta barcelonina, com vas al capdavant de la decadència moral del país! És clar que avui l'únic pecat és no seguir la moda, no emmirallar-se en una adolescència manipulada pel consumisme erotitzat.
El ritme de la cançó enganxa i s'encomana, d'aquí li ve l'èxit. La lletra és d'allò més vulgar, com el vídeo. Qui no l'hagi vist encara es pot pensar que es tracta d'una cançó romàntica. Res d'això, és un cant a l'acte sexual com a mer instint i pura animalitat. Moltes mares i pares potser no s'aturen a pensar que la noia de la cançó pot ser la seva filla, que pot ser entabanada per un guapot com el de la cançó, o per algun altre amb uns dots de seducció més refinats. Potser tampoc han reflexionat a fons sobre com han educat els seus fills en allò més important de les seves vides, o si han deixat fer a internet, i als amics i amigues més avançats. No pocs han d'haver pensat que les modes i hàbits del jovent són imparables, i que avui l'únic que es pot fer es regalar-los preservatius, o dir-los que, si se n'han oblidat, que vagin a la farmàcia a comprar la pastilla del dia després, els efectes nocius de la qual segurament també desconeixen.
I les feministes, què hi diuen? Cançons com aquesta, vídeos com aquest, no són la derrota de les noves generacions de dones en mans del masclisme? A veure si al final, després d'haver marginat del tot la moral catòlica sobre la sexualitat, no seran la castedat, la discreció en els hàbits i el vestir, el fer-se respectar i el saber esperar, allò que protegeix la dignitat de la dona i li permet evitar que el seu cos –per tant, ella mateixa– esdevingui un objecte fàcil de consum i de plaer. Certament, també hi ha noies que porten la iniciativa en l'aparellament exprés, però aquest és més propi del masclisme que de la feminitat. Per favor, no caigueu en el parany de pensar que la dona s'allibera imitant l'animalitat masclista.
La popularitat de cançons com aquesta mostren la dificultat que avui tenim per educar els nostres descendents en l'amor, la qüestió més important de la seva vida. Les generacions dels pares, educats entre una moral sexual imposada, mal explicada i no entesa en el seu sentit més profund, i els cants de sirena del 68, majoritàriament han considerat un progrés «alliberar-se» d'aquella moral. I ara les generacions dels fills i nets viuen desorientats en un món sense límits, sense normes, on la sexualitat ha perdut el seu sentit existencial i està cada vegada més banalitzada. En aquest món fan l'agost els més llançats, els que van al gra sense escrúpols amb el negoci i amb el sexe, especialment els espavilats que han descobert com rendeix la combinació dels dos elements, com aquest il·lustre porto-riqueny. Ai, esquerra incauta i miop, que no veus que el foment de l'hedonisme i la laxitud moral són la gran eina de domini de l'actual sistema capitalista sobre «el poble»!
Àvies, on sou? Per què ja no ensenyeu als vostres nets i netes la importància que a la vida té la paciència en l'amor, el goig d'esperar i de saber imaginar-se un futur amb una persona amb qui compartir un amor de veritat? Per què ja no les aconselleu en com han de sortir de casa per no atreure els abegots, per discernir les intencions d'aquell noi que s'acosta amb tan bones paraules? On és la vostra determinació per la que sabíeu afirmar-vos amb un «no»?
Àvies, mares, que tot això no és tan difícil. Vosaltres sou les que millor ho podeu fer. De fet, sou les úniques que ho podeu fer, perquè teniu l'experiència dels anys, les estimeu i voleu el millor per a les seves vides. Si us penseu que esteu passades de moda i que els joves d'avui parlen un llenguatge diferent del vostre, en aquesta web trobareu material que us ajudarà: www.soyamante.org. Hi trobareu uns vídeos molt ben fets. Com aquest, que es va preparar pel Sant Valentí de 2015, en el que es van alternant nois i noies en pantalla que diuen això als seus enamorats (tradueixo al català):
«Vull fer l'amor amb tu, però abans vull que tinguem la nostra cançó, parlar junts milers de quilòmetres, anar al cinema amb tu, ballar junts moltes cançons.
Vull fer l'amor amb tu, però abans et vull conèixer millor, saber el que t'apassiona, les teves preocupacions, allò que somies.
Vull fer l'amor amb tu, però abans necessito que em prometis que seré l'única, que mai et cansaràs de mi, i que sempre estaràs al meu costat. Vull que em demostris mil vegades que m'estimes, sentir-me segura en els teus braços, veure els nostres futurs fills en els teus ulls. Necessito saber que em cuidaràs quan estaré malalta, i que lluitaràs cada dia per fer-me feliç. Vull la meva vida amb la teva, la teva vida amb la meva.
Vull fer l'amor amb tu, només amb tu, sempre amb tu. Amants són els que estimen. Esperar és estimar, esperar és apassionant, esperar val la pena. Amants són els que esperen.»
O la del Sant Valentí de 2016, que acaba així: «Vull que em portis lluny, on l'amor ens fa eterns. Quan el sexe espera, l'amor arriba.»
En l'amor, l'ordre dels factors sí altera el producte, i molt. Ja ho deia Nietzsche, gens amic de la moral cristiana: Sovint la sensualitat precipita el creixement de l'amor, de forma que l'arrel queda feble i és fàcil d'arrancar. ( Mes enllà del bé i del mal, 120). Nietzsche era conscient de les conseqüències del seu nihilisme, de la substitució de la moral pels impulsos primaris. Som conscients avui del nostre nihilisme i de les seves conseqüències?
 
11.08.2017 | 08:59
 

dijous, 1 d’octubre de 2015

LA SECESSIÓ D'UNA NACIÓ. Les meves reflexions.

Fa un temps que no escric al meu bloc SOCLLIURE, però avui hi torno.

LA SECESSIÓ D'UNA NACIÓ. Les meves reflexions.

"La secesión de una nación hay que tomarla con pinzas" (.Entrevista al papa
Francisco en la Vanguardia).

Munilla , Obispo de Sant Sebastian:
Comparto plenamente lo que ha dicho el Papa y creo que ha hecho una aportación al discernimiento moral. El derecho a decidir tiene que discernir los valores morales, el bien común. La decisión tiene que buscar el bien común, el bien moral. La libertad por la libertad no es un valor: la libertad al servicio del bien común es el valor".
 

Jo també estic aquí. Encara que sigui diferent, l'exemple crec que serveix. Quan un matrimoni no va bé molts pensen que la millor solució és el divorci, però jo crec que s'han d'esgotar tots els recursos per recuperar la unió i el diàleg. Després del divorci no s'haurà acabat el problema, augmentarà el sofriment i el ressentiment, els fills estimen als dos, voldrien recuperar-los i no tenen ni vot ni veu, van de rebot, els utilitzen com a venjança cap a l'altre, pateixen horrors. S'incrementen els costos (moltes coses s'han de duplicar per la custodia compartida dels fills) .Augmenten normalment els odis i els rancors. S'han de repartir coses que han pagat i gestionat entre els dos i és un martiri, també per als familiars de les dues bandes, es trenquen vincles familiars ( cosins, avis , oncles, celebracions que uneixen..)
Els hi ha caigut el cel a la terra amb el divorci? No !!! Continuen amb ple de complicacions i conflictes. Han trencat vincles, han generat més sofriment, odi i venjança, han permès que els seus fills pugin sense un nord concret, empitjora l'economia i no són més feliços. i moltes vegades la seva vida va de de mal en pitjor.

Per això opino que la secessió d'una nació s'ha de prendre en pinces, perquè normalment sol ser pitjor el remei que la malaltia. I que s'aconsegueix normalment? odi, egoisme, malgastar molts diners i moltes vegades no poden complir el que prometen, fàcilment s'acaba en la missera. Que veiem ara? La culpa sempre és de l'altre, com els nens petits " ha començat ell primer.." Odi , venjança, mentides o mitges mentides, desconcert de la gent, es genera incertesa i falta de pau, i més d'un cop les coses acaben amb fets violents. Però clar , ningú vol baixar del burro...per tant, la solució no crec que sigui trencar ( no menjarem gelat cada dia, això crec que ho tenim clar) sinó canviar de burro (la manera de dirigir la barca, però no partir la barca pel mig, que mitja barca no serà bona ni per l'un ni per l'altre..

 

dissabte, 9 d’agost de 2014

L'esclavitud de l'estiu i la modèstia


Hi ha temes que provoquen una coïssor intolerable als “tolerants”.



No siguem hipòcrites. Perquè resulta que quan es tracta de buscar la cinquena pota al gat del que va dir el Cardenal X, som tots "tomistes" i gent "ben formada", però quan anem de vacances, Sant Tomàs es guarda sota clau fins a la tornada, i a la platja som tots Angelets.

"Però és que estem de vacances!" I a quina persona amb seny se li ocorreria argumentar això per robar o per mentir, com si un temps o ocasió d'alegria dispensés necessàriament . Sí ... pensant-ho bé, he sentit arguments igual de ridículs per defensar la borratxera i una mica més, amb el pretext de festes socials determinades, que també semblen ser d'obligada "transgressió". I els que no ho comprenem, som els endarrerits, els "puritans", etc etc

Un exemple concret: s'organitza una reunió familiar en una casa amb parc o piscina, i resulta que la majoria porta llest el seu bikini: què fem amb l'exemple davant els més xics, quan durant tot l'any hem estat predicant la modèstia? els diem que era un acudit, o que en realitat no està tan malament si es tracta de la tia, o que "per aquesta vegada només"? ... I si la casa és nostra, podem permetre que en un plis plas, en nom de la "pacífica convivència", s'esborri tot el que sostenim en el fons de la nostra consciència?

Als que objecten la innocència de les més joves ("són només unes nenes"), convé recordar les paraules : "Podràs tu no mirar a ningú amb ulls deshonestos, però altres et miraran a tu. No fas lleig  amb els teus ulls, però causant plaer a altres tu mateixa et fas lletja "

I ningú repara en què el nostre temps és regnat d'infidelitats, pornografia, homosexuals exhibicionistes, prostitutes, avortistes i altres herbes, i no s’hi arriba d'un dia per l'altre, si el terreny no està convenientment preparat amb aquesta progressiva desinhibició cultural amb què ens han
imbecilitzat.
Perquè aquí està l'assumpte: l’acostumar-se. Quan s'ha trencat la voluntat de defensa, de reacció, i la consciència general ha estat anestesiada.

"Qui va amb un coix a l'any coixeja”

“El que segueix a Crist de lluny pel Camí, escoltarà els grills, perquè se li haurà fet de nit”



PD: encara que es faci referència a les noies, també va pels nois..

dimecres, 5 de març de 2014

UN VIDEO EMOCIONANT

Aquí us deixo un vídeo emocionant.
És difícil avui dia trobar videos com aquest.
Són uns minutets que val la pena perdre'ls.
 
Extremadament enriquidor.
El final et deixa realment sense paraules.

 
 
 
"Memorias de un corazón"




dilluns, 3 de juny de 2013

DEDICAT A PARES I EDUCADORS


Tracta de no centrar-te en les notes del teu fill amb comentaris de tipus: "Vaja, un excel·lent! Què  intel·ligent ets! "

En canvi, digues alguna cosa com: "Escolta, has treballat molt en aquest projecte. M'he adonat de tot el temps que li has dedicat. Segur que estàs molt orgullós dels resultats! "

Això reforça les seves habilitats d'estudi i el seu esforç, més que el resultat final.


“Tots els estudiants poden arribar a ser els millors del món. Si deixem de posar l'accent en les notes (el resultat) i el posem en l'esforç (el procés), augmentarà la seva motivació i aprendrà més”.

dijous, 23 de maig de 2013

SOBRE LA PÍNDOLA

Segons els darrers sondejos, una de cada quatre gironines que demana la píndola de l’endemà, repeteix. Un 35,3 % de les noies que consumeixen aquest fàrmac té entre 15 i 19 anys, fet que indica que es tracta d’un fàrmac molt utilitzat entre menors d’edat. Com s’explica?
La primera reflexió apunta a que manquen programes d’educació sexual. S’ha repetit sovint: sobra informació, manquen educació i reflexió. ¿Pot deixar-nos tranquils la xerrada feta a classe on s’expliquen els òrgans reproductors i la seva fisiologia, i es fa un repàs exhaustiu sobre els mètodes de prevenció dels embarassos no desitjats?. Es deixa prou clar que la píndola de l’endemà no està inclosa dins aquests mètodes? S’expliquen amb detall els efectes que té aquesta píndola sobre l’equilibri hormonal de la noia?.
La segona reflexió és sobre el paper de la família. Sembla com si, darrerament, s’hagi potenciat la idea de que són els estaments públics els qui tenen cura d’aquesta informació (si us plau, no en diguem educació) sexual. On queda la família? Sembla que es doni per suposat que els pares són analfabets o retrògrads per enfocar a casa el tema de la sexualitat dels fills. Però cap poder públic, en un estat de dret, té facultats per usurpar als pares la capacitat i la responsabilitat de educar els seus fills.
I la tercera reflexió apunta sobre el paper dels medis. ¿Com gosem lamentar-nos del fracàs dels nostres programes de prevenció quan des de la televisió pública es banalitza la sexualitat?
S’ha començat la casa pel teulat i fallen els fonaments; uns fonaments. Tot programa d’educació sexual que vulgui ser eficaç haurà de començar per una atenció directa cap els pares a fi reconèixer la seva funció educativa i oferir-los els continguts bàsics que els encoratgessin a ser educadors integrals dels seus fills.
Més fonaments: no hi pot haver programa d’educació sexual que no comenci per l’educació dels valors fonamentals que integren la vida humana i, de manera especial, el respecte cap el propi cos i cap el cos de l’altre, i la responsabilitat que tota actuació afectiva suposa, més enllà dels impulsos.
Quan la sexualitat es desvincula de l’estructura de la personalitat, comencen els problemes. I, tractant-se d’adolescents, els problemes poden ser molt greus. La utilització de la píndola postcoital com a mètode anticonceptiu suposa una agressió cap el cos de la noia que la pren i una deformació en la concepció de la sexualitat. Els possibles beneficis queden greument qüestionats per aquests efectes secundaris greus.
 
Dr Josep Cornellà

Un consell: No jutgis


  Un noi de 24 anys veient a través de la finestra de l'autobús va cridar: "Pare, mira els arbres com van corrent darrere!" El Pare va somriure i una parella de joves asseguts a prop, miren al jove de 24 anys amb conducta infantil i murmuren que ja era gran com per cridar dient això de sobte. Una altra vegada va exclamar: "¡Pare, mira els núvols estan corrent amb nosaltres!"
La parella no va poder resistir i li va dir a l'ancià: Per què no portes al teu fill a un bon metge? L'ancià va somriure i va dir: ja ho vaig fer i tot just tornem de l'hospital, el meu fill era cec de naixement, i avui per primera vegada pot veure gràcies a Déu. La parella de joves van voler empassar-se el que havien dit ...
Cada persona al planeta té una història. No jutgis a la gent abans que realment els coneguis. La veritat pot sorprendre't.

dimecres, 22 de maig de 2013

Deixa les passarel•les per Déu


El somni de la seva vida: model de Victoria 's Secret

Kylie Bisutti va aconseguir el seu "gran somni" el 2009 en incorporar a l'elenc de models de Victoria 's Secret. Però acaba de renunciar-hi-encara que no al món de la passarel·la perquè considera contrari a les seves conviccions cristianes seguir exhibint el seu cos en catàlegs de llenceria.

Recent casada als seus 23 anys, Kylie considera que el primer és el seu matrimoni: "El meu cos només ha de ser per al meu marit. Això és una cosa sagrada. Vull que el meu matrimoni sigui sagrat, perquè els índexs de divorci als Estats Units són altíssims i vull fer tot el possible perquè el meu matrimoni sigui especial ".

"Victoria 's Secret era el meu major objectiu a la vida, és el que sempre vaig perseguir en la meva carrera", va declarar: "I em va agradar mentre hi vaig ser. Però com més em convertia en model de llenceria-i mostrar llenceria no és anar vestit - vaig començar a sentir-me cada vegada més incòmoda a causa de la meva fe. Sóc cristiana, estic llegint més la Bíblia i cada vegada em convenç més. Però aquesta és una indústria molt temptadora, he caigut en massa coses en què no hauria volgut caure ".

dissabte, 11 de maig de 2013

Maneres intel·ligents de viure

La formació moral d’un individu passa per descobrir que fer el bé no només compensa sinó que, a més a més, és més divertit. Edificar la vida sobre uns valors sòlids, obrir-se a Déu i els altres, ser educat i respectuós, portar una vida saludable i mantenir l’optimisme… són, sens dubte, les maneres més intel·ligents de viure. Els Maccabeats han trobat una manera intel·ligent de dir-ho parodiant la cançó ”Dumb Ways to Die” de Tangerine Kitty. Aquest grup de música hebreu, que transmet els valors del judaisme fent versions frikis de cançons conegudes, han convertit una nihilista gamberrada musical en un divertit cant a la vida… Genial.


 
 
M'ha agradat molt i ho he copiat !!! Espero que l'autor em perdoni...