EL VALOR D'UN SOMRIURE
Un dia estava especialment trista i sola. No ha de ser així, però aquell dia ho era.
Una persona va passar pel meu costat i em va somriure. Aquell somriure el recordaré tota la vida, perque sense dir res em va dir moltes coses. Em va dir que no estava sola, que m’acompanyava, que volia ajudar-me, que mirés als altres i sortís de mi mateixa i que m’encomanava. La pau de Déu em va arribar i em va traspassar l’ànima. Sí, em va fer més bé que mil paraules, doncs no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar.
Moltes vegades les persones somriuen per bona educació o amb tota la bona voluntat del món et somriuen per ajudar-te, per alegrar-te, però no totes aconsegueixen fer-te tocar la pau del cel, sols les que la tenen, ja que ningú dóna del que no té.
Una persona va passar pel meu costat i em va somriure. Aquell somriure el recordaré tota la vida, perque sense dir res em va dir moltes coses. Em va dir que no estava sola, que m’acompanyava, que volia ajudar-me, que mirés als altres i sortís de mi mateixa i que m’encomanava. La pau de Déu em va arribar i em va traspassar l’ànima. Sí, em va fer més bé que mil paraules, doncs no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar.
Moltes vegades les persones somriuen per bona educació o amb tota la bona voluntat del món et somriuen per ajudar-te, per alegrar-te, però no totes aconsegueixen fer-te tocar la pau del cel, sols les que la tenen, ja que ningú dóna del que no té.
Comentaris