JA QUE VE SANT JORDI, UN POEMA !
Ets dolça però ets enègicaLluites en guerres però dónes pau.
A vegades parles,
a vegades calles,
a vegades penses en un instant.
Ets la bandera que volteja
des d’un pal ben enlairat.
Ets el sòl que l’apuntala
quan el vent bufa enfadat.
Ets el foc que dóna vida
en una llar en el fred hivern.
Ets el sol que escalfa el dia
durant l’estiu florit i verd.
A tu et pertoca l’alegria
en un dia tant gran,
ja que la dónes sempre
amb un amor gegant.
en un dia tant gran,
ja que la dónes sempre
amb un amor gegant.
...............................
Aquest poema el vaig dedicar fa uns quants anys a una amiga. Ara veig que tinc moltes persones al meu voltant dolces, que s’obliden del seu jo per fer feliços als altres, que saben baixar del “burro”amb tota facilitat i generositat, no per manca de caràcter, sino perque tenen un caràcter ben reforçat.
Al principi (quan era joveneta) pensava que eren un xic bledes, amb poca empenta, que tant els hi era una cosa com l’altra, ja que mai volien tenir la raó. Després vaig veure que no es blincaven ni un xic quan es tocava algun tema fonamental, que eren gent de principis.
Vaig entendre que tenien el caràcter tant ben format, que sabien dominar-lo amb un somriure, amb un gest de pau i que moltes vegades els que no saben baixar del “burro” és per manca de caràcter, per feblesa, per donar massa importància a coses que no les tenen i no tenen caràcter, en canvi, per defensar les idees vertaderament importants. “No són ni dolces, ni són enèrgiques, no lluiten en guerres ni donen pau, ni callen, sols parlen i poques vegades pensen en els altres”.
Al principi (quan era joveneta) pensava que eren un xic bledes, amb poca empenta, que tant els hi era una cosa com l’altra, ja que mai volien tenir la raó. Després vaig veure que no es blincaven ni un xic quan es tocava algun tema fonamental, que eren gent de principis.
Vaig entendre que tenien el caràcter tant ben format, que sabien dominar-lo amb un somriure, amb un gest de pau i que moltes vegades els que no saben baixar del “burro” és per manca de caràcter, per feblesa, per donar massa importància a coses que no les tenen i no tenen caràcter, en canvi, per defensar les idees vertaderament importants. “No són ni dolces, ni són enèrgiques, no lluiten en guerres ni donen pau, ni callen, sols parlen i poques vegades pensen en els altres”.
Comentaris